Hauria de ser aquesta, tal vegada, la legislatura de les grans qüestions, ja que la composició dels governs de les principals institucions illenques és la que, previsiblement, es reeditarà cada vegada que el PP no assoleixi la majoria absoluta si UM no es torna a asilvestrar. De manera que, en principi, estan governant a les principals institucions les forces polítiques que poden pactar les grans qüestions, sense que el PP hi tengui capacitat real d'injerència. Aquesta darrera circumstància no tendria per què ser qüestió sine qua non, però falten anys perquè s'iniciï i doni fruits la desaznarització de la dreta espanyola, que tant ha desfigurat la dreta mallorquina fins a dur-la a actituds sovint filofeixistes. Servidor crec "ingenuïtat oceànica, direu", crec que el dia en què aflorin els valors d'una certa forma de conservadorisme illenc, aquesta dreta pot contribuir a fer un país més digne. Ara per ara, abandonau tota esperança: hem vist com han esdevingut personatges sinistres algunes persones civilitzades incorporades de ple al corrent hegemònic del PP "un de sol" i autòmates al servei de les seves estratègies. A la nostra comunitat hem vist com quasi tot, amb el PP, acaba malament, des del túnel de Sóller o la indigna espantá de Matas, que s'ha mostrat finalment tal com és, amb la seva lamentable poquedat. D'altra banda, ja s'ha vist on du entendre's amb el PP en les grans qüestions: pegau una mirada al nou estatut, que conté un principi de venuda de territori lingüístic. En qui s'han inspirat els socialistes illencs per pactar-ho amb el PP? Per ventura en els socialistes valencians? No deu ser, en tot cas, pel bon resultat que els hagi donat al País Valencià la vergonyosa transacció amb la dreta. Però la llengua només és una de les grans qüestions que ens hem de plantejar tots plegats aprofitant l'avinentesa. Diríeu que, en general, la nostra classe política no té un projecte de país. El tenen algunes persones, però aquest projecte no apareix ni s'albira en el discurs de la majoria. Els ciutadans ho sabem perquè això es nota, com es nota tot d'una si una persona llegeix o no. El governant difícilment ens enganya en aquest aspecte, podem llegir-hi els llavis que té projecte de país, però sabem si menteix o no, o si sap de què parla o no. I, no obstant, no podem sostreure'ns a la sensació que el temps s'acaba, que el temps ja s'ha acabat per a moltes de les grans qüestions que haurien de definir el país del futur. La dreta volia un altre país i se n'ha sortit amb matrícula d'honor. Ara els astres han permès, sembla, que un altre país tengui una nova oportunitat. Mirem-nos, i mirau els nostres governants, i contestau amb la mà al cor si creis tots plegats que som capaços de saber què volem i si tenim al davant les persones més adequades per cartografiar el futur. Com a ansiolític, puc aconsellar-vos l'orfidal.