Les declaracions de la directora general de Política Lingüística
en què recordava la necessitat de respectar l'article 8 de la Llei
de comerç (Llei 11/2001,
www.uib.es/catedra/camv/CDSIB/documents/comerc.pdf), que tracta
dels drets lingüístics dels consumidors, ha irat un determinat
sector de la nostra societat: aquell que sempre està a punt
d'atacar qualsevol proposta d'avanç en normalització lingüística,
encara que només es tracti que, a la pràctica, el català tengui un
tracte similar al del castellà.
Hi ha opinions (i també informacions) que han aparegut en alguns
mitjans que evidencien poques manies a l'hora de deformar la
realitat o, si no, una alarmant, i potser orgullosa,
desinformació.
Què pretén l'article 8? Que cap consumidor no sigui menyspreat
per usar la llengua pròpia de les Illes Balears.
En aquest propòsit, quin atac hi ha a cap principi democràtic o de
convivència?
Al marge de l'obligació que el català sigui present en làmbit
comercial (retolació, documentació pública, etc.), sense que es
prohibeixi l'ús de cap altra llengua, el que la Llei vol és que, en
els comerços, qualsevol persona que hi usi una de les dues llengües
oficials tengui garantida una atenció correcta. Aquest és un
requisit necessari en un lloc on hi ha dues llengües oficials amb
l'objectiu, precisament, de cohesionar la població i no de
separar-la (a part que, la proximitat lingüística del castellà i el
català, assegura una intercomprensió fàcil per poca bona voluntat i
esforç que hi posin).
Hi ha un fet, entre molts, que evidencia la situació de
desavantatge en què es troba el català a les Balears respecte del
castellà. Habitualment, els qui es queixen del costat del català ho
solen fer perquè en algun lloc públic els han obligat a parlar en
castellà si volien ser atesos; en canvi, els qui es queixen en
sentit contrari no solen fer-ho perquè els obliguin a deixar de
parlar en castellà "deu haver passat mai?", sinó perquè els han
parlat en català. La diferència és enorme: uns es queixen perquè
els obliguen a canviar de llengua i els altres perquè
l'interlocutor no ho fa.
L'article 8 estableix que, parlin la llengua oficial que parlin,
els ciutadans han de ser atesos correctament i que, quan hi ha més
de tres empleats, l'establiment pugui atendre en la llengua oficial
que vulgui el client. El que es demana per una llengua es demana
per l'altra (Per què ningú no diu que l'article 8 imposa el
castellà?).
Quants n'hi deu haver que parlant en castellà (a un bar, a una
botiga, a una clínica) els hagin dit que no els atendran si no
parlen en català? I al revés? És més, quants n'hi ha que per parlar
en català ha tengut una actitud hostil o insultant com a resposta?
És cert que, això darrer, passa en pocs casos, però per pocs que
siguin són massa.
És urgent en l'àmbit comercial (però també en molts altres) fer
entendre a qui atén el públic que ha d'acceptar que s'hi adrecin en
català i que, en lloc de reaccionar en contra, s'ha d'esforçar (si
li cal) per, com a mínim, entendre'l. Només això ja suposaria
reduir moltíssim els conflictes i incomoditats que, per qüestions
lingüístiques, poden produir-se, i el faria més bon professional i
li facilitaria l'adquisició d'una altra llengua, la pròpia del lloc
on viu.
És cert que, durant aquests darrers quatre anys, també el Govern
ha desobeït l'article 8, no sols perquè no l'ha fet complir, sinó
perquè no ha fet la promoció que el punt
4 li encomana. Si per aquesta irresponsabilitat pública no es pot
abandonar un objectiu tan raonable, també és cert que s'ha de tenir
en compte. Per això l'Administració ha d'incrementar els esforços i
ha d'establir un marc d'acord i de col·laboració amb empreses i
sindicats "com va passar quan s'aprovà la Llei" per facilitar que
els establiments s'hi adaptin de manera progressiva i continuada.
Així i tot, la prioritat d'assegurar el respecte i l'atenció
adequada al client, usi la llengua oficial que usi, no admet cap
demora ni justificació.
Sens dubte, però, per evidents i justes que siguin les
propostes, sempre hi haurà una colla de polítics, periodistes i
opinadors que ho capgirin i presentin la defensa de permetre usar
la llengua pròpia de les Balears com la prohibició dús del
castellà. Ja ve d'enrere. L'any 1993, l'ABC va treure una portada,
dedicada a la normalització lingüística a Catalunya, amb la foto
del president Pujol i un titular que deia «Igual que Franco, però
al revés: persecución del castellano en Cataluña». Per ser igual
que Franco però al revés caldria que el català fos l'única llengua
oficial a tot Espanya i que s'hi perseguís l'ús del castellà.
Qualcú no ho veu? Doncs, ara, torna a passar amb això de la Llei de
comerç.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.