Les declaracions de la directora general de Política Lingüística en què recordava la necessitat de respectar l'article 8 de la Llei de comerç (Llei 11/2001, www.uib.es/catedra/camv/CDSIB/documents/comerc.pdf), que tracta dels drets lingüístics dels consumidors, ha irat un determinat sector de la nostra societat: aquell que sempre està a punt d'atacar qualsevol proposta d'avanç en normalització lingüística, encara que només es tracti que, a la pràctica, el català tengui un tracte similar al del castellà.

Hi ha opinions (i també informacions) que han aparegut en alguns mitjans que evidencien poques manies a l'hora de deformar la realitat o, si no, una alarmant, i potser orgullosa, desinformació.

Què pretén l'article 8? Que cap consumidor no sigui menyspreat per usar la llengua pròpia de les Illes Balears.
En aquest propòsit, quin atac hi ha a cap principi democràtic o de convivència?
Al marge de l'obligació que el català sigui present en làmbit comercial (retolació, documentació pública, etc.), sense que es prohibeixi l'ús de cap altra llengua, el que la Llei vol és que, en els comerços, qualsevol persona que hi usi una de les dues llengües oficials tengui garantida una atenció correcta. Aquest és un requisit necessari en un lloc on hi ha dues llengües oficials amb l'objectiu, precisament, de cohesionar la població i no de separar-la (a part que, la proximitat lingüística del castellà i el català, assegura una intercomprensió fàcil per poca bona voluntat i esforç que hi posin).

Hi ha un fet, entre molts, que evidencia la situació de desavantatge en què es troba el català a les Balears respecte del castellà. Habitualment, els qui es queixen del costat del català ho solen fer perquè en algun lloc públic els han obligat a parlar en castellà si volien ser atesos; en canvi, els qui es queixen en sentit contrari no solen fer-ho perquè els obliguin a deixar de parlar en castellà "deu haver passat mai?", sinó perquè els han parlat en català. La diferència és enorme: uns es queixen perquè els obliguen a canviar de llengua i els altres perquè l'interlocutor no ho fa.

L'article 8 estableix que, parlin la llengua oficial que parlin, els ciutadans han de ser atesos correctament i que, quan hi ha més de tres empleats, l'establiment pugui atendre en la llengua oficial que vulgui el client. El que es demana per una llengua es demana per l'altra (Per què ningú no diu que l'article 8 imposa el castellà?).

Quants n'hi deu haver que parlant en castellà (a un bar, a una botiga, a una clínica) els hagin dit que no els atendran si no parlen en català? I al revés? És més, quants n'hi ha que per parlar en català ha tengut una actitud hostil o insultant com a resposta? És cert que, això darrer, passa en pocs casos, però per pocs que siguin són massa.

És urgent en l'àmbit comercial (però també en molts altres) fer entendre a qui atén el públic que ha d'acceptar que s'hi adrecin en català i que, en lloc de reaccionar en contra, s'ha d'esforçar (si li cal) per, com a mínim, entendre'l. Només això ja suposaria reduir moltíssim els conflictes i incomoditats que, per qüestions lingüístiques, poden produir-se, i el faria més bon professional i li facilitaria l'adquisició d'una altra llengua, la pròpia del lloc on viu.

És cert que, durant aquests darrers quatre anys, també el Govern ha desobeït l'article 8, no sols perquè no l'ha fet complir, sinó perquè no ha fet la promoció que el punt
4 li encomana. Si per aquesta irresponsabilitat pública no es pot abandonar un objectiu tan raonable, també és cert que s'ha de tenir en compte. Per això l'Administració ha d'incrementar els esforços i ha d'establir un marc d'acord i de col·laboració amb empreses i sindicats "com va passar quan s'aprovà la Llei" per facilitar que els establiments s'hi adaptin de manera progressiva i continuada. Així i tot, la prioritat d'assegurar el respecte i l'atenció adequada al client, usi la llengua oficial que usi, no admet cap demora ni justificació.

Sens dubte, però, per evidents i justes que siguin les propostes, sempre hi haurà una colla de polítics, periodistes i opinadors que ho capgirin i presentin la defensa de permetre usar la llengua pròpia de les Balears com la prohibició dús del castellà. Ja ve d'enrere. L'any 1993, l'ABC va treure una portada, dedicada a la normalització lingüística a Catalunya, amb la foto del president Pujol i un titular que deia «Igual que Franco, però al revés: persecución del castellano en Cataluña». Per ser igual que Franco però al revés caldria que el català fos l'única llengua oficial a tot Espanya i que s'hi perseguís l'ús del castellà. Qualcú no ho veu? Doncs, ara, torna a passar amb això de la Llei de comerç.