algo de nubes
  • Màx: 34°
  • Mín: 27°
34°

Sobre coses de la història, de la memòria històrica i d'altres històries (II)

Entre tots aquells que em coneixen un poc és notori que el meu afecte envers el món romà és minvat. Gosaria afirmar que és més desafecte que entusiasme, emperò les coses, de vegades, arriben a tal punt d'estultícia que t'omplen la mesura de manera que no queda més remei que deixar de banda les conviccions o, si tant voleu, ximples manies per tal de puntualitzar les coses, almenys des del punt de vista de la història que, com la faixa, està de rebaixa. Així ho dirien els de La Trinca.

Aquest brot d'indignació ve de la notícia sortida als papers i llançada a tots els vents per la caixa de colorins: han reposat el centurió de la Rambla. Altres més agosarats afirmaren que tan sols era un soldat romà, més enfora era un simple romà d'anar a peu sense cap connotació bèl·lica.

I fins aquí hem arribat! O bé les informacions són assenyades o millor callar i escoltar, que de vegades escoltar és una bona mesura per a tothom. Anunciar disbarats i afirmar coses inversemblants és cosa que cal pensar dels polítics, però no de persones que es dediquen al noble art de la informació i escriuen per assabentar degudament el germà proïsme de les coses que passen.

En efecte, s'ha reposat al seu lloc l'escultura romana, millor dit la còpia d'una escultura d'època romana, que un camió va fer miques fa un parell d'anys. Ara bé, que tal cosa sigui un simple sodat o un centurió ... Mil llamps forcats! Els centurions són aquells desfressats que surten a les processons del Divendres Sant, cames ben afaitades i morrió amb el vistós espalmador vermell ben pentinat. L'estàtua destrossada per una capbuitada d'un camioner, no era la d'un soldat ni la d'un centurió.

La víctima fou la vera imatge de l'emperador Neró. Sí! Aquell que tocant la flauta, perdonau, la lira, contemplava l'incendi de Roma, i un emperador no és un centurió ni molt menys un soldat. La qual cosa no vol dir que un soldat o un centurió arribàs, en aquells temps, a fer d'emperador. Coses semblants encara passen malgrat que emperadors, emperadors, en quedin molt pocs, gairebé quasi ni un.

Per favor amics informants. Neró, malgrat tot, és mereixedor d'un tracte més educat. A una comunitat turística com la nostra l'hauríem de venerar com un dels grans promotors del turisme. Fins i tot dedicant-li un carrer o una plaça ara que també estan moltes d'elles de rebaixes. Per què tal cosa?

Tal personatge solia desterrar els seus contraris, precisament a l'illa de Mallorca. Es conta d'un tal Suilius Rufus, un financer de l'època, per donar-li una denominació un poc fina, que desterrat a causa dels seus negocis bruts (també n'hi havien en temps dels romans) a la nostra terra dugué una copiosa et molle vita, frase que traduïda a una llengua entenedora vol dir que va viure com un «pachà», un senyorango, gastant-se el fruit de les seves malifetes financeres a una vil·la mallorquina.

No sabem exactament on, emperò Tàcit, l'historiador romà, recollí la història donant-la per bona i si Tàcit afirma tal cosa va de bon de veres. Un, que sol gaudir d'idees estrafolàries, en recordar dit fet pensa sempre en la vil·la romana de Formentor que ara fa una cinquantena d'anys enderrocaren per bastir-hi un aparcament d'autobusos que duien a pasturar els «guiris» per aquells indrets. Està vist que aparcaments i vil·les romanes o ciutats d'igual època o ponts del temps dels moros no són coses que puguin conjugar-se amb germanívola tranquil·litat.

Si aquells que retreuen la memòria històrica no saben qui fou Neró, caldria que es documentessin un poc. La seva estàtua i la veïna, que tampoc és cap altre centurió malgrat que destacàs amb escreix a la milícia del seu temps (és la vera efígie de Juli Cèsar, aquell de la Guerra de les Gàl·lies, que els batxillers del meu temps coneixíem a la perfecció), no estan enllà on estan des de fa molts d'anys. I si hi són no és com a homenatge a la glòria de Roma sinó a causa d'altres raons menys lloables.

Efectivament, Roma fou la primera potència mundial que colonitzà la nostra terra, juntament amb Eivissa, Menorca, Formentera, Cabrera i els altres illots de les rodalies. Com he esmentat abans no sent, personalment, gaire afecció pels romans ni a qualsevol mena de colonitzadors, emperò sí, en estricta justícia, he de recordar que aquells romans que ens civilitzaren ens deixaren una llengua: el llatí, que serví per entendre'ns durant un mil·lenni complet, sense necessitat de bilingüismes ni trilingüismes tan importants a hores d'ara. Que anorreassin la ignota llengua dels nostres avantpassats talaiòtics són figues d'altre sostre que ara no tenen res a veure amb la història de l'estàtua reposada.

L'homenatge i el nom pompós de Via Roma no fou homenatge a l'imperi romà. Tan sols pretenia ser una lloança a un altre imperi, que pretenia durar mil anys i que va fer figa tan sols en una vintena. Tots aquells que ens ensenyaren a cantar allò de «giovinezza, giovinezza» sabran a quin imperi em referesc.

Ara que Via Roma ha minvat el seu territori fan falta emperadors, enlairats com si d'herois es tractassin? Amb patates, verduretes i al forn, a la mallorquina, serien més profitosos. No és veritat?

Com a cloenda voldria recordar als defenedors de la memòria històrica que la memòria per ser històrica cal estar ben documentada i entre els noms que aquests dies han comparegut entre els símbols franquistes figura un desconegut Almirante Bonifaz! Alerta! No és un almirall franquista. Tampoc res té a veure amb nosaltres. No és l'almirall Carroç, que no té carrer a Ciutat, i tampoc tenia res a veure amb el senyor que ens comandà un bon grapat d'anys. El tal Bonifaz era un pagès de Burgos que en temps del rei Fernando el Santo va bloquejar el riu Guadalquivir impedint que els assetjats musulmans de Sevilla rebessin queviures i ajut militar fins que es varen retre al rei en qüestió. Què pinta el Bonifaz en terres mallorquines? Res de res, és veritat, emperò no per culpa del seu franquisme. Pens si l'almirall Carroç, si existís el seu nom a un cap de cantó, seria titlat, també, de franquista?

No está de més abans de predicar saber de què es predica. Tot sia sens ànim d'ofendre, perquè el Capità Antoni sí que té carrer a Ciutat, i si no va arribar a almirall poc li faltà, i tampoc era un almirall franquista!

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.