Entre tots aquells que em coneixen un poc és notori que el meu
afecte envers el món romà és minvat. Gosaria afirmar que és més
desafecte que entusiasme, emperò les coses, de vegades, arriben a
tal punt d'estultícia que t'omplen la mesura de manera que no queda
més remei que deixar de banda les conviccions o, si tant voleu,
ximples manies per tal de puntualitzar les coses, almenys des del
punt de vista de la història que, com la faixa, està de rebaixa.
Així ho dirien els de La Trinca.
Aquest brot d'indignació ve de la notícia sortida als papers i
llançada a tots els vents per la caixa de colorins: han reposat el
centurió de la Rambla. Altres més agosarats afirmaren que tan sols
era un soldat romà, més enfora era un simple romà d'anar a peu
sense cap connotació bèl·lica.
I fins aquí hem arribat! O bé les informacions són assenyades o
millor callar i escoltar, que de vegades escoltar és una bona
mesura per a tothom. Anunciar disbarats i afirmar coses
inversemblants és cosa que cal pensar dels polítics, però no de
persones que es dediquen al noble art de la informació i escriuen
per assabentar degudament el germà proïsme de les coses que
passen.
En efecte, s'ha reposat al seu lloc l'escultura romana, millor
dit la còpia d'una escultura d'època romana, que un camió va fer
miques fa un parell d'anys. Ara bé, que tal cosa sigui un simple
sodat o un centurió ... Mil llamps forcats! Els centurions són
aquells desfressats que surten a les processons del Divendres Sant,
cames ben afaitades i morrió amb el vistós espalmador vermell ben
pentinat. L'estàtua destrossada per una capbuitada d'un camioner,
no era la d'un soldat ni la d'un centurió.
La víctima fou la vera imatge de l'emperador Neró. Sí! Aquell
que tocant la flauta, perdonau, la lira, contemplava l'incendi de
Roma, i un emperador no és un centurió ni molt menys un soldat. La
qual cosa no vol dir que un soldat o un centurió arribàs, en
aquells temps, a fer d'emperador. Coses semblants encara passen
malgrat que emperadors, emperadors, en quedin molt pocs, gairebé
quasi ni un.
Per favor amics informants. Neró, malgrat tot, és mereixedor
d'un tracte més educat. A una comunitat turística com la nostra
l'hauríem de venerar com un dels grans promotors del turisme. Fins
i tot dedicant-li un carrer o una plaça ara que també estan moltes
d'elles de rebaixes. Per què tal cosa?
Tal personatge solia desterrar els seus contraris, precisament a
l'illa de Mallorca. Es conta d'un tal Suilius Rufus, un financer de
l'època, per donar-li una denominació un poc fina, que desterrat a
causa dels seus negocis bruts (també n'hi havien en temps dels
romans) a la nostra terra dugué una copiosa et molle vita, frase
que traduïda a una llengua entenedora vol dir que va viure com un
«pachà», un senyorango, gastant-se el fruit de les seves malifetes
financeres a una vil·la mallorquina.
No sabem exactament on, emperò Tàcit, l'historiador romà,
recollí la història donant-la per bona i si Tàcit afirma tal cosa
va de bon de veres. Un, que sol gaudir d'idees estrafolàries, en
recordar dit fet pensa sempre en la vil·la romana de Formentor que
ara fa una cinquantena d'anys enderrocaren per bastir-hi un
aparcament d'autobusos que duien a pasturar els «guiris» per
aquells indrets. Està vist que aparcaments i vil·les romanes o
ciutats d'igual època o ponts del temps dels moros no són coses que
puguin conjugar-se amb germanívola tranquil·litat.
Si aquells que retreuen la memòria històrica no saben qui fou
Neró, caldria que es documentessin un poc. La seva estàtua i la
veïna, que tampoc és cap altre centurió malgrat que destacàs amb
escreix a la milícia del seu temps (és la vera efígie de Juli
Cèsar, aquell de la Guerra de les Gàl·lies, que els batxillers del
meu temps coneixíem a la perfecció), no estan enllà on estan des de
fa molts d'anys. I si hi són no és com a homenatge a la glòria de
Roma sinó a causa d'altres raons menys lloables.
Efectivament, Roma fou la primera potència mundial que colonitzà
la nostra terra, juntament amb Eivissa, Menorca, Formentera,
Cabrera i els altres illots de les rodalies. Com he esmentat abans
no sent, personalment, gaire afecció pels romans ni a qualsevol
mena de colonitzadors, emperò sí, en estricta justícia, he de
recordar que aquells romans que ens civilitzaren ens deixaren una
llengua: el llatí, que serví per entendre'ns durant un mil·lenni
complet, sense necessitat de bilingüismes ni trilingüismes tan
importants a hores d'ara. Que anorreassin la ignota llengua dels
nostres avantpassats talaiòtics són figues d'altre sostre que ara
no tenen res a veure amb la història de l'estàtua reposada.
L'homenatge i el nom pompós de Via Roma no fou homenatge a
l'imperi romà. Tan sols pretenia ser una lloança a un altre imperi,
que pretenia durar mil anys i que va fer figa tan sols en una
vintena. Tots aquells que ens ensenyaren a cantar allò de
«giovinezza, giovinezza» sabran a quin imperi em referesc.
Ara que Via Roma ha minvat el seu territori fan falta
emperadors, enlairats com si d'herois es tractassin? Amb patates,
verduretes i al forn, a la mallorquina, serien més profitosos. No
és veritat?
Com a cloenda voldria recordar als defenedors de la memòria
històrica que la memòria per ser històrica cal estar ben
documentada i entre els noms que aquests dies han comparegut entre
els símbols franquistes figura un desconegut Almirante Bonifaz!
Alerta! No és un almirall franquista. Tampoc res té a veure amb
nosaltres. No és l'almirall Carroç, que no té carrer a Ciutat, i
tampoc tenia res a veure amb el senyor que ens comandà un bon
grapat d'anys. El tal Bonifaz era un pagès de Burgos que en temps
del rei Fernando el Santo va bloquejar el riu Guadalquivir impedint
que els assetjats musulmans de Sevilla rebessin queviures i ajut
militar fins que es varen retre al rei en qüestió. Què pinta el
Bonifaz en terres mallorquines? Res de res, és veritat, emperò no
per culpa del seu franquisme. Pens si l'almirall Carroç, si existís
el seu nom a un cap de cantó, seria titlat, també, de
franquista?
No está de més abans de predicar saber de què es predica. Tot
sia sens ànim d'ofendre, perquè el Capità Antoni sí que té carrer a
Ciutat, i si no va arribar a almirall poc li faltà, i tampoc era un
almirall franquista!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.