Ja sabia jo que això de les prediccions del temps acaben sent com quasi tot, pura casualitat. Per primavera ens van fer viure angoixats amb la temible onada de calor que, de totes totes, ens venia aquest estiu. Quan ja hi érem ens vam adonar que ni molta, ni poca, un estiu raret, com el de l'any passat. Ara a finals d'agost la cosa s'ha complicat per la sempre beneïda pluja, una aigua que es filtra per tot; per terra, pels crulls, fins i tot per les estacions de metro. I és que la imatge d'aquests dies amb el metro tancat i els usuaris amb els xoquins a la mà serà difícil d'oblidar. Tothom era conscient que la suma d'eleccions amb Jaume Matas no podia donar més que obres faraòniques amb escasses garanties. Però també és veritat que aquell metro, amb el seu aspecte de modernitat, ens havia fet creure que vivíem en una altra ciutat. De fet, el dia de la seva inauguració membres del Govern no van dubtar a afirmar que semblava Madrid. Però no això no és la capital, ni qualsevol ciutat europea amb una mica de sentit comú. Aquí s'inunda una obra com el metro a la primera pluja d'estiu i ja n'hi ha que se'n renten les mans. Perquè ara el problema està centrat a determinar qui té la culpa, si l'anterior Govern, el contractista o l'actual conseller. Al marge d'informes a gust del consumidor, no cal tenir gaires estudis per endevinar qui acabarà pagant tot aquest seguit de despropòsits. Després de subvencionar tres vegades el Parc de ses Estacions, a qui l'estranya que el poble no piuli? Ja se sap que es fa de ses herbes molles i per molts articles incendiaris cridant a la insumissió fiscal, a la humiliació pública de la inenarrable Cabrer, al Basta Ja!, aquí, a la nostra petita terra de cacics i súbdits, ens estimam més remenar-la més i crear confusió, que si la bomba, que si hi ha mala intenció, que assumir el desastre, reconèixer errors i posar-se tots a treballar. La sinceritat no s'ha prodigat gaire dins la nostra classe política, supòs que reflecteixen el seu poble a la perfecció.