Bona part de la resposta que donam a com hem d'integrar els immigrants acabatsn d'arribar depèn d'un dels principis que caracteritza moltes de les nostres actituds polítiques: depèn de si hom pensa que l'Estat té un paper important, en aquest cas, a assegurar el finançament de la integració dels nouvinguts o si pensa que tot s'ha de deixar en mans de les empreses privades. Els dos models conviuen arreu d'Europa, però cap de les dues no acaba d'anar bé. L'empresa privada que contracta treballadors a un sou molt baix per fer una feina de temporada sovint deixa molt sense resoldre ja que els immigrants, gent sovint en situació vulnerable, no interessen un cop s'ha acabat la feina. Els seus problemes més enllà de les hores de feina són només seus. Una vegada el contracte acaba, l'immigrant està tot sol. Els darrers casos d'empreses que abusen dels treballadors de l'est d'Europa s'han donat a Anglaterra, on s'ha denunciat que els supermercats paguen massa pocs doblers als treballadors de l'est europeu, sovint amb molt de retard, i no respecten les condicions de treball que dicta la llei. Però les iniciatives públiques no ho fan molt millor. Algunes ciutats franceses han decidit establir un terreny amb habitatge molt barat, un parc dormitori, per als jornalers que arriben i treballen la temporada i decideixen establir-se en el país. Es tracta de terrenys que recorden alguns dels polígons industrials que tenim a les illes, en aquest cas plenes de casetes prefabricades. Els immigrants, en la seva majoria de Bulgària i Romania, han de fer una sol·licitud al batle del poble i si són seleccionats reben les claus d'una caseta, idèntica a totes les dels veïnats, dins un d'aquests barris. Lió i Marsella són dues ciutats que tenen programes d'aquests. Els immigrants han de pagar un lloguer d'uns cinquanta euros al mes i s'han de comprometre a trobar feina o a establir una empresa, el que sigui, per assegurar que continuen al lloc almenys fins als tres anys. La iniciativa d'oferir habitatge a aquesta gent que viu en una situació tan precària és bona. El que potser no resulti tan beneficiós a la llarga és la creació de barriades únicament habitades per gent de sous mínims amb cases bàsiques i cap ajuda que els permeti fer la propera passa i integrar-se de veritat entre la població local. Però hem de trobar més fórmules per resoldre el problema de la integració, ja que els corrents migratoris s'acceleren i s'acceleraran més.