Ahir explicaven l'evolució recent de les ciutats i les seves diferents etapes. Nosaltres som l'herència d'aquestes ciutats, però el futur no està marcat, igual que no ho estava el futur de les ciutats esmentades. Aquestes es transformaven a partir de la voluntat d'incidir en el seu futur de les persones que les gestionaven. Amb això vull dir que els inconvenients que avui patim "trànsit, la densitat dels edificis, l'escassetat dels serveis, la ruïna de l'ambient natural", no són conseqüències inevitables de la vida moderna, sinó el preu que volem pagar per mantenir l'actual ritme que ja està oposat a les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies. És doncs, qüestió de voluntats.
A la ciutat d'avui pens que s'estableix una difícil combinatòria entre diferents grups d'interessos situats a l'esfera privada i a la pública. És el que l'urbanista Peter Hall du a un extrem tot anomenant-la la ciutat dels promotors. Un extrem, he dit, però a Palma hem confirmat l'extrem en diverses ocasions. Durant molt de temps ha semblat que el disseny de la ciutat, els plans urbanístics, els nous urbanitzables, etc. eren més elaborats per un conjunt de promotors amb una gran capacitat d'incidència que no pels tècnics pertanyents a l'administració pública.
Al centre de la nostra ciutat hi ha el poder polític, però el real, l'econòmic, és a la perifèria on es congreguen tot un conjunt d'interessos especulatius. Ens han acostumat a una ciutat xicle, que s'expandeix per allà on sigui quan interessa. Que torna petita, es fa gran. Que envelleix, es fa nova. Anam cap a una ciutat desidentificada, impersonal, buida, anònima.
Quan hom viu a una urbs que es menja el camp, que no se sap complementar amb l'entorn, que no entén d'espais propis i diferenciats, vol dir que la seva ciutat comença a estar malalta. Una malaltia que es pot agreujar o sanar, depèn de nosaltres.
