No fa gaire dies vaig rebre un c/e d'una amiga amb una notícia adjunta, que deia que el president de la «Mesa del Turismo», Juan Andrés Melián, es queixava perquè les Comunitats Autònomes no respectaven la «cooficialidad del idioma español» i que la diversitat lingüística autonòmica creava problemes entre els turistes espanyols i els estrangers en qüestions com la senyalització de carreteres o aeroports. El text que m'havia escrit la remitent deia: «Ara que no hi ha cap Melià, surt un Melián». La «Mesa del Turismo» és una associació d'una trentena d'empresaris turístics, alguns gens desconeguts per aquí, que té per finalitat primordial «l'estudi, coordinació privada i divulgació de la funció del turisme en el marc de l'economia de mercat» (http://www.mesadelturismo.com/).
De les paraules del senyor Melián es desprèn que la Mesa considera que l'alçada intel·lectual dels turistes espanyols (castellanoparlants, aclareix la notícia) i estrangers és tan deplorable que, si bé deuen poder entendre, per exemple, «Aeropuerto», «Salida 7», «Centro Ciudad», «Vía de cintura», «Puerto», «Modere la velocidad», etc. (Llorenç Capellà a l'article de diumenge en fa l'equivalent urbà), no poden entendre «Aeroport», «Sortida 7», «Centre Ciutat», «Via de cintura», «Port», o «Moderi la velocitat», tot i que hi sol haver al costat, a més, una icona prou explícita. Si jo fos turista denunciaria el president de la Mesa per tractar-me d'idiota; si fos empresari turístic el denunciaria per insultar els clients.
D'altra banda, de què els serveixen els estudis que fan? No entenc que considerin un problema per al turisme «la diversitat lingüística autonòmica» si de les sis comunitats autònomes que acaparen el 90% del turisme estranger (dades de 2006; Instituto de Estudios Turísticos, Frontur 2006, www.iet.tourspain.es) la primera és Catalunya (25'7% del total), la segona Balears (17'3%) i la cinquena València (9'4%), cada una de les tres, que sumen més del 50%, està per davant Madrid (6'7%), on, n'estam segurs, no hi ha problemes de «diversitat lingüística». I, si parlam només de les tres comunitats de parla catalana, observam que la més visitada és Catalunya (la que té una major presència de català en el paisatge lingüístic), i València (on aquesta presència és menor que a Catalunya i Balears), la que rep menys turistes. Per tant, vistes les xifres, els turistes deuen tenir altres prioritats i problemes que els suposats «problemes» provocats per la retolació en català, que només deuen preocupar a la Mesa i a gent de la seva colla (en el logo de l'associació ja s'hi veu el llautó). És més, ben segur que hi ha turistes que agraeixen que no els amaguin la realitat dels llocs que visiten. Si la Mesa continua «pensant» és possible que arribi a demanar de segregar els autòctons en zones especials perquè no molestem (Nofre Rullan, en un article d'aquest diari, ja en descrivia un primer assaig). I pel que fa als turistes espanyols, per l'estil o pitjor. Qui pot creure que tenen més problemes amb la retolació en català que amb la retolació exclusivament en anglès o alemany que hi ha per les zones turístiques? I la Mesa què en diu, d'això?
Els membres de la Mesa haurien d'entendre que els turistes no són tan beneits com els imaginen i que «cooficialitat» no vol dir duplicació insultant i innecessària. I, una pregunta: quin reflex té la cooficialitat en les seves empreses ubicades en territoris amb dues llengües oficials? És més, de vegades, els problemes lingüístics dels turistes els creen els empresaris que, per exemple, s'anuncien al c/ del Romero i, oficialment i a la placa, resulta que és «Avinguda del Romaní».
Vist el nivell d'objectivitat i reflexió de les contribucions de la Mesa, estaria bé que es dissolgués o que ampliàs l'àmbit d'actuació i creàs sucursals a Portugal, a Itàlia o a França per fer-los recomanacions semblants, perquè allà hi van turistes i la retolació pública (Déu meu!) no és en castellà.
