No fa gaire dies vaig rebre un c/e d'una amiga amb una notícia
adjunta, que deia que el president de la «Mesa del Turismo», Juan
Andrés Melián, es queixava perquè les Comunitats Autònomes no
respectaven la «cooficialidad del idioma español» i que la
diversitat lingüística autonòmica creava problemes entre els
turistes espanyols i els estrangers en qüestions com la
senyalització de carreteres o aeroports. El text que m'havia escrit
la remitent deia: «Ara que no hi ha cap Melià, surt un Melián». La
«Mesa del Turismo» és una associació d'una trentena d'empresaris
turístics, alguns gens desconeguts per aquí, que té per finalitat
primordial «l'estudi, coordinació privada i divulgació de la funció
del turisme en el marc de l'economia de mercat»
(http://www.mesadelturismo.com/).
De les paraules del senyor Melián es desprèn que la Mesa
considera que l'alçada intel·lectual dels turistes espanyols
(castellanoparlants, aclareix la notícia) i estrangers és tan
deplorable que, si bé deuen poder entendre, per exemple,
«Aeropuerto», «Salida 7», «Centro Ciudad», «Vía de cintura»,
«Puerto», «Modere la velocidad», etc. (Llorenç Capellà a l'article
de diumenge en fa l'equivalent urbà), no poden entendre «Aeroport»,
«Sortida 7», «Centre Ciutat», «Via de cintura», «Port», o «Moderi
la velocitat», tot i que hi sol haver al costat, a més, una icona
prou explícita. Si jo fos turista denunciaria el president de la
Mesa per tractar-me d'idiota; si fos empresari turístic el
denunciaria per insultar els clients.
D'altra banda, de què els serveixen els estudis que fan? No
entenc que considerin un problema per al turisme «la diversitat
lingüística autonòmica» si de les sis comunitats autònomes que
acaparen el 90% del turisme estranger (dades de 2006; Instituto de
Estudios Turísticos, Frontur 2006, www.iet.tourspain.es) la primera
és Catalunya (25'7% del total), la segona Balears (17'3%) i la
cinquena València (9'4%), cada una de les tres, que sumen més del
50%, està per davant Madrid (6'7%), on, n'estam segurs, no hi ha
problemes de «diversitat lingüística». I, si parlam només de les
tres comunitats de parla catalana, observam que la més visitada és
Catalunya (la que té una major presència de català en el paisatge
lingüístic), i València (on aquesta presència és menor que a
Catalunya i Balears), la que rep menys turistes. Per tant, vistes
les xifres, els turistes deuen tenir altres prioritats i problemes
que els suposats «problemes» provocats per la retolació en català,
que només deuen preocupar a la Mesa i a gent de la seva colla (en
el logo de l'associació ja s'hi veu el llautó). És més, ben segur
que hi ha turistes que agraeixen que no els amaguin la realitat
dels llocs que visiten. Si la Mesa continua «pensant» és possible
que arribi a demanar de segregar els autòctons en zones especials
perquè no molestem (Nofre Rullan, en un article d'aquest diari, ja
en descrivia un primer assaig). I pel que fa als turistes
espanyols, per l'estil o pitjor. Qui pot creure que tenen més
problemes amb la retolació en català que amb la retolació
exclusivament en anglès o alemany que hi ha per les zones
turístiques? I la Mesa què en diu, d'això?
Els membres de la Mesa haurien d'entendre que els turistes no
són tan beneits com els imaginen i que «cooficialitat» no vol dir
duplicació insultant i innecessària. I, una pregunta: quin reflex
té la cooficialitat en les seves empreses ubicades en territoris
amb dues llengües oficials? És més, de vegades, els problemes
lingüístics dels turistes els creen els empresaris que, per
exemple, s'anuncien al c/ del Romero i, oficialment i a la placa,
resulta que és «Avinguda del Romaní».
Vist el nivell d'objectivitat i reflexió de les contribucions de
la Mesa, estaria bé que es dissolgués o que ampliàs l'àmbit
d'actuació i creàs sucursals a Portugal, a Itàlia o a França per
fer-los recomanacions semblants, perquè allà hi van turistes i la
retolació pública (Déu meu!) no és en castellà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.