La petició de l'Obra Cultural balear al president Antich perquè s'esforci a liderar un gran acord de normalització lingüística ha de ser valorat pel Consolat de la Mar en la gran dimensió social que implica obrir la mà a tots els segments socials perquè unifiquin esforços cap a un objectiu comú: cohesionar una societat invertebrada a causa dels constants moviments migratoris i l'alienació cultural i lingüística. La crida en favor de la defensa de la llengua només es pot fer des de la perspectiva de la solidaritat i de la comprensió envers els sectors més desafavorits de la societat. Aquí hi ha en joc dues responsabilitats: la dels catalanoparlants, que han de saber obrir-se i ser generosos amb els que encara no parlen o no dominen la llengua pròpia i la dels que provinents o descendents de la immigració han d'entendre que un millor futur per a ells i per als seus fills passa per intentar assolir el màxim grau d'integració possible. Si actua amb intel·ligència, la llengua pot ser una gran oportunitat per al socialista Antich, perquè es pot convertir en la gran eina capaç de trencar barreres d'impressió i pot obrir mentalitats ara massa tancades per prejudicis i tòpics. Una llengua que ha sobreviscut tants de segles malgrat dificultats quasi insalvables i imposicions foranes és un instrument de canvi de primera magnitud. Promoure el català és apostar per una societat humanista, oberta i formada. És ajudar a potenciar la mentalitat tolerant d'homes i dones lliures, siguin qui siguin o vénguin d'on vénguin.Sense por i sense complexos.