Quan empeny aquesta calorassa d'avui, hi ha un parell de coses que no s'han de perdre de vista: no parlar gaire de la basca, no ajuda gens; remenar-se poc, cercar una ombreta i no fer res, ni tan sols pensar, si és possible; mai discutir ni engrescar-se per bony o pua; menjar poc i lleuger; càntir d'aigua fresca i estirada va, sanglotada ve. Punt final. Per això mateix avui no estic per gaire romanços ni capficaments, encara que hi hagi a lloure bescuit a bastament com per fer una bona berena. Pensat i fet: desclavaré una embosta d'acudits dels clavats al suro, de l'apartat criança gran reserva especial, i els «emplataré», com diuen els cuiners que surten per la tele, per si lis vengués de gust espipellar. Començaré per dos de El Jueves, ara que aquest personal està damunt fulla, per allò de la cèlebre portada de la barrinada principesca. .- El Jueves, 14 març 2006.- Manele.- «Guardan células de la Infanta Leonor en un laboratorio de los USA. Queridos científicos: Os mando unos de mis calzoncillos USADOS (que llevan "grumo") para que los archivéis con el cordón umbilical de mi sobrina. Jaime de Marichalar. (2º en la línea susesoria).» .- El Jueves, 8 agost 2006.- Vergara.- «Irak: 100 muertos cada día». I la caricatura del Bush que diu: «'Hemos llevado la prosperidad a Irak! Cada día que pasa, aumenta considerablemente la renta per cápita.» Mal rebentessin tots els fills de la gran bagassa abans que toquessin hores, és l'únic comentari que hi sé fer. .- Ultima Hora, 03-08-07.- El genial Pep Roig «Pepe».- El pilota de torn senyalant el capitost que enarbora un dit índex infladíssim: «'Es como el Rey Midas: todo el que su dedo señala, se convierte en Director General!» I li replica el prepotent: «'Ojo. Sólo amigos y conocidos!». .- El País, no hi afegí la data, quan el vaig retallar; mitjan 2006, possiblement.- Máximo.- Un senyor té un diari obert de pinte en ample, i figura que pensa: «Si no hubiese periódicos, apenas pasaría nada». Ja l'encalçaràs, aquest. .- El País, principi de l'any 2007.- Romeu.- La ninona dels rissos i l'al·lot esmaperdut que la sent parlar amb cara de fer un gran descobriment.- «Vida Social/ - Fíjate lo que son las cosas, lo que para unos es día de reflexión, para otros es la hora del borrón y cuenta nueva de sus promesas». Si no l'encerta de ple, a prop s'hi fa. .- El País, amb pocs dies de diferència de l'anterior.- Romeu altre pic.- Dos bergantells que comenten: «Notas/- ¿Te imaginas el PP en el poder? ¿A Zaplana en Hacienda, a Acebes otra vez en Interior, a...?» El mateix esmaperdut de l'acudit anterior que s'exclama: «''MAMAAA!!». I queda claríssim. .- El País, 25-10-06.- El Roto, el meu càustic, vidriòlic, venerat El Roto.- Una dona es passeja enfundada dins un burka, al fons dos xiprers negres, mira el dibuixant i enfloca: «En riente usamos el burka para ser invisibles, y en Occidente para que nos vean.» Vostès mateixos. .- El País, 12-01-07.- Més El Roto.- Un senyor calb i amb barba que, amb cara enfurismada escup al lector (al fons, horitzó amb araucària): «'Es intolerable! 'Están construyendo chalets en un espacio natural protegido! 'Voy ahora mismo a comprar uno!» Conec un verídic cas similar referent al macroprojecte comercial que es cou a Ses Fontanelles. Qualque dia el contaré, tanmateix. Està sentenciat. .- El Jueves, març 2006.- El genial Joan Tharrats.- Un amic diu a un altre: «¿Una terapia efectiva puede resultar equivocada? Tenía complejo de inútil i el psicólogo me lo ha quitado. Ahora soy un inútil convencido.» Sense comentaris.
Acabarem així per avui. Si heu arribat fins aquí, gràcies i que hagi estat del vostre gust. Feliç digestió.
