La convergència d'interessos entre el PSOE i UM se deixa notar en el nomenament d'alts càrrecs de la nova majoria, tal i com se comentà en un article anterior. Amb l'excepció anecdòtica de la televisió. Tanmateix no és el més important. La decisió que ambdós partits han pres sobrepassa la conjuntura del poder immediat present perquè se projecta cap el futur. La idea compartida que els anima és estructurar la convergència, és a dir convertir-la en quelcom més que una simple conjuntura, com va ser el pacte de 1995 al Consell i el de 1999 també al Govern. Ara se tracta de segellar una aliança ferma. Capgirar la situació tradicional quan UM era l'aliada «natural» de la dreta. O sigui, fer-se aliada «natural» del PSOE. No estam davant de res semblant al passat. El canvi estratègic que implica la decisió de socialistes i nacionalistes és d'enorme abast. Si els surt com volen, la conseqüència és fàcil d'imaginar i serà doble. Per un costat, un PP que se la jugarà al tot o res el 2011, com enguany, amb probabilitats decreixents d'assolir la majoria absoluta. I, per l'altre, un Bloc que també se debilitarà i que podrà posar manco condicions "i ja poques n'ha pogudes posar enguany" al pacte PSOE-UM.
En el PP i rodalies no s'han ensumat encara la jugada. I d'aquí la reacció virulenta cap a UM. La qual inexorablement provoca l'efecte contrari al desitjat. Dóna fortalesa a la decisió estratègica presa. És bo de veure si s'analitza el paper mediàtic que han tengut els nacionalistes en el mes que portam de nou Govern. A què gairebé no se'ls veu ni se'ls sent? Si més no, res comparat amb quan Maria Antònia Munar ocupà la presidència del Consell. Cada dia eren als mitjans. Ara, tanmateix, pareix com si no existissin. És un canvi fonamental. Perquè la imatge i propaganda, de la qual tan han volgut viure durant dotze anys, ja no és tot el seu món. La seva aposta actual no viu de la immediatesa de la «foto» sinó que és de llarg recorregut. Per això necessiten que el congrés de finals d'any els hi surti bé, per dotar el partit del contingut ideològic que no ha tengut. Per això la feina a fer ha mudat com de la nit al dia. Per primer cop UM diferencia entre política i imatge, entre ideologia i propaganda, entre estratègia i folclore, entre tàctica i foto. No és una aposta fàcil. I ja veurem què passa al congrés i, sobretot, veurem si és ver o no que Munar se retira. Però en qualsevol cas se tracta d'una passa que té molt difícil el retorn enrere. L'objectiu orgànic és que l'aliança amb el PSOE li doni la consolidació del mínim que té "els tres escons" i l'esperança de sumar-ne un altre, per ventura. I confiar, alhora, que el soci s'enlairi.
El PSOE és el motor del pacte i en conseqüència és el que ha de determinar la continuïtat. Tranquil pel pacte de Govern amb UM "al contrari que el 1999" se pot dedicar a fer partit. Que és el que ja ha començat a intentar fer. Tenint en compte la tradicional incapacitat socialista "no només a Balears, sinó que és marca de la casa a moltes d'altres regions" és una novetat, però o assoleix l'objectiu o poc tendrà per fer. Perquè sap perfectament que el PP, el 2011, poc percentatge perdrà, si és que en perd. Per tant, necessita augmentar el seu fort ferm. La fita que s'ha posat és superar amplament el 30% i acostar-se al 35%. Només així, escurçant força la diferència amb el PP, podrà xuclar algun diputat del Bloc i per ventura caçar-ne algun dels conservadors, de tal manera que amb els d'UM assegurarien un nou pacte els damnificats d'esquerra del qual no tendrien més possibilitat que sumar-s'hi un altre cop.
Seria aleshores, el 2011, quan en efecte la gran aposta estratègica podria començar a ser visualitzada. Una aposta que, com ja se comentà, és el nou espai polític PSOE-UM. Difús però existent. El qual, llavors, en ser renovat per segon cop consecutiu, amb un PP i Bloc en molt mal estat, adquiria certament la condició d'aliança «natural» pel futur. Per suposat, una cosa és fer el comptes i l'altra que surtin, però són els que se fan.
