La veritat és que, en un país tan complex com Espanya, resulta molt difícil fer-se el càrrec, ni tan sols per aproximació, de les circumstàncies econòmiques, socials i polítiques de certes regions molt allunyades de la nostra idiosincràsia. Algú de nosaltres s'atreviria, per exemple, a donar resposta amb coneixement de causa a les preguntes d'un observador estranger sobre tals circumstàncies a Astúries o a Cantàbria? O a Navarra, sense anar més enfora. Ho dic perquè des d'aquí, i crec que també des de Madrid, fa molt mal definir-se sobre la conveniència que el PSOE navarrès formàs Govern amb el partit Nafarroa Bai, a la vista d'uns resultats electorals que, com va passar aquí, han deixat el partit conservador germà del PP sense majoria absoluta i sense ningú que estigui disposat a pactar amb ells. Si podem jutjar per la decisió que ha pres la Comissió Executiva Federal del PSOE, sembla que l'única coincidència que hi ha entre les dues comunitats autònomes és el resultat electoral, perquè mentre aquí va encoratjar la formació d'un Govern de coalició dirigit pels socialistes molt més complicat que el que hauria estat possible a Navarra, allà s'ha pronunciat en contra de la coalició del PSOE amb Nafarroa Bai. Una de les poques coses que sabem de l'entrellat social i polític navarrès és que aquest partit rebutja fermament el recurs a la violència i el terrorisme per a assolir els seus objectius polítics, un dels quals és que es duguin a la pràctica les previsions de la Disposició Transitòria Quarta de la Constitució Espanyola, que estipula que «en el cas de Navarra, i a efectes de la seva incorporació al Consell General Basc o al règim autonòmic basc que el substitueixi enlloc del que estableix l'article 143 de la Constitució, la iniciativa correspon a l'òrgan Foral corresponent, el qual adoptarà la seva decisió per majoria dels membres que la componen». Com és possible, idò, que l'Executiva Federal del PSOE rebutgi (de fet, prohibeixi) la formació de Govern amb un partit que el que vol fer és aplicar una previsió constitucional amb renúncia explícita a la violència i al terrorisme? La veritat és que no ho entenc. Per acabar-ho d'arreglar, a la seva compareixença davant els mitjans de comunicació semblava que el Secretari Federal d'Organització José Blanco volgués donar per una banda la raó als seus enemics polítics que l'acusen d'esser un «aparatero» gris i fred, quan volia dissimular la desautorització dels socialistes de Navarra dient que la direcció del PSN no havia pres una decisió, sinó que havia fet una proposta; i per una altra es presentava com la innocència en persona quan deia que esperava que aquest gest del Partit Socialista servís per posar fi a Navarra als intents de confrontació i divisió protagonitzats per UPN, el PP navarrès. Al meu entendre, està molt clar que el PP, a Navarra com aquí i arreu de l'Estat, només viu de la confrontació i dels intents de dividir les altres forces polítiques. I és un consol molt relatiu comprovar que, en aquesta tàctica, no aconsegueix el suport de la majoria absoluta dels ciutadans espanyols, és a dir, que aquesta majoria, certament per poc marge, dóna suport a l'esperit constructiu dels altres partits, que sí són capaços de pactar democràticament entre ells programes de govern. No sé què pensava que podia aconseguir l'Executiva Federal del PSOE amb aquesta decisió, perquè la demagògia del PP acusant-lo de pactar amb els nacionalistes és obvi que no minvarà en absolut per aquest fet. Si pensava que, a les envistes de les eleccions generals de l'any que ve, tal pacte li podria suposar perdre vots espanyolistes, potser hauria valgut la pena que avaluàs quants de vots li pot costar, no només a Navarra, aquesta flagrant intromissió en l'autonomia de decisió del PSN en un assumpte que és, òbviament, de la seva exclusiva incumbència si realment ha d'esser cert que el PSOE és un partit d'estructura i de funcionament federal. De moment, ha donat ales als qui fan befa del federalisme del PSOE. A part de donar molts de vots a Nafarroa Bai, que supòs que no era allò que pretenia.