Els deutes de Matas.- Em repugna molt la impostura intel·lectal (per bé que jo mateix hi caigui) i em repugna una mica la utilització perversa de la moral domèstica per desqualificar la política d'obres públiques del President Matas. L'enorme endeutament que ha trobat o trobarà el nou govern es pot criticar en el sentit que l'anterior va allargar més el braç que la màniga, que va gastar molt per damunt de les seves possibilitats, que futurs governs o futures generacions hauran de pagar la febre constructora de Matas (de carreteres, vull dir), i aquesta ha estat la versió general, que, probablement, haurà fet créixer en molta gent l'aversió al PP. Hi ha, però, una altra versió igualment moral que no ha aparegut i és que també es pot interpretar que Matas no va fer més que intentar pal·liar els dèficits d'inversió pública que arrossegam de fa dècades, sense espantar-se per la restricció financera que, també fa dècades, imposen els governs de Madrid. La legítima crítica al model de carreteres i transport del PP s'ha de distingir de la també legítima pràctica d'un govern que proporciona a la societat un nivell d'infraestructures i de serveis públics que estiguin d'acord amb les seves necessitats. No fer-ho així ens podria fer arribar a la conclusió que el primer govern Antich fou encertat en aquest aspecte. I no: malament si el nou govern torna a arribar al final dels pròxims quatre anys amb les mans buides i el calaix ple. És aquí on s'estavellà el primer Pacte de Progrés. I si Zapatero finalment paga el deute, resultarà que Matas ho va fer bé: gràcies a la seva «irresponsabilitat» ja tindrem autopistes, i les haurà pagades Madrid!
Ara sí (a Catalunya).- Les darreres manifestacions del caos provocat per les deficients infraestructures catalanes (esfondrament del túnel del Carmel, avaries dels trens de rodalies, descontrol de l'aeroport, dies sense llum, etc.) han facilitat que el govern del PSOE de Madrid gosi plantejar un increment substancial de la inversió a Catalunya. Fins ara no ho podia fer perquè tenia por d'excitar l'anticatalanisme del PP (i d'Espanya), diuen els socialistes com a excusa. Bé: ja és curiós tenir un govern que actua a cops d'enquesta i que, per exemple, no pot, per aquest motiu, resoldre el problema de la violència en el País Basc. Aquí tenim un dèficit d'infraestructures molt superior al de Catalunya i, tret dels vagues i gens fiables oferiments de Zapatero, no va pel camí de ser resolt. Quina ens n'ha de caure damunt perquè el govern central aconsegueixi el permís del PP per invertir a les Balears? Un incendi com els de Canàries, que s'esbuqui el Puig Major, que els grumers piquin les princeses?
Nafarroa Bai.- L'Executiva del PSOE ha desautoritzat el pacte que els socialistes bascs havien acordat amb els nacionalistes de Nafarroa Bai, i ara donaran la presidència de la Comunitat Foral al PP (allà UPN). S'exposen a una greu crisi interna per por a allò que pugui dir el PP (que rompen Espanya, que en venen un tros als nacionalistes, que s'entenen amb els amics dels coneguts d'ETA, etc.). Els partits centralistes tenen això: et claven un eslògan que diu «En Navarra tú decides», i després de les eleccions t'envien a porgar fum. És allò que una castellana castissa advertia a les seves nétes: «Antes de meter, todo es prometer, y después de metido, nada de lo prometido». Bona lliçó per als virguets innocents, seduïts pel talante cordial i simpàtic.
