La poesia és una sensibilitat davant determinats aspectes de la
realitat. Qualcú podria opinar que, en darrer terme, la poesia són
aquests mateixos aspectes, ja que sense ells no existiria. Però
això seria anar massa enfora, perquè sense la sensibilitat de
percebre-la, pròpia de la nostra espècie, ningú no pot afirmar que
continués existint, i, en definitiva, que pugui tenir una
existència totalment independent de la condició humana, d'aquesta
sensibilitat tan peculiar que ens permet de detectar-la. Aquí, la
cosa coneguda "tant si ens agrada com si no" depèn del coneixedor,
depèn del subjecte que la coneix..
Entre altres coses, això vol dir que la poesia es pot donar o es
pot presentar en qualsevol art, en qualsevol obra de qualsevol art.
No és, idò, privativa de cap gènere literari, no és privativa de la
parenta pobra. Per altra banda, recordem que cap requisit formal no
li és essencial, a aquesta. L'única cosa que li és imprescindible,
a la parenta pobra, és quedar. Però per a quedar no li cal cap
forma estròfica, ni cap isosil·labisme, ni cap rima, ni tan sols
cap ritme (encara que aquest, al meu parer, sigui la condició que
l'afavoreixi més), ni fins i tot cap versificació, ja que és
possible el poema en prosa.
Per descomptat, aquest requisit imprescindible de quedar vol dir
que el vers lliure no existeix. Per tal que hi hagi poiesi, el text
s'ha de posar o plantar damunt la taula, damunt la taula o el
taulell. I un text no pot posar-s'hi, no pot plantar-s'hi, de
qualsevol manera. S'ha de concebre o consolidar dient-lo en veu
alta, o com si fos així. I la veu, actual o en potència, ha de ser
persuasiva, ha de ser contundent, ha de sonar ferm, ha de quedar.
Una altra cosa és que tots aquests requisits no s'atenyin mai de
manera absoluta. «Tot és fragment, res no és sencer». La condició
humana sempre és parcial, sempre és limitada. Sempre hi ha una
distància entre allò que volem fer i allò que realment feim o
aconseguim.
Naturalment, aquest exposició dels fets de la parenta pobra
d'alguna manera ha de dependre "almenys en part" de la concepció
que un tingui de la finalitat última de la nostra plasmació de
l'esmentada sensibilitat davant aquests determinats aspectes de la
realitat, en darrer terme de les necessitats a cobrir. Perquè també
és ver que molts poden dir "sobretot poden haver dit" que el que,
en definitiva, és decisiu per a la poesia com a gènere literari és
senzillament l'orfebreria verbal, la creació de bellesa formal
(aquest seria el punt de vista dels defensors de la poesia pura,
l'obra màxima de la qual podria esser perfectament la Prose pour
des Esseintes, de Mallarmé, o dels devots del noucentisme o del
neonoucentisme). Dutes les coses a aquest extrem de la poesia pura,
de la concepció de la poesia pura, podríem prescindir de la
realitat per a fer-ne, o per a provar de fer-ne; ens bastarien les
paraules, ens bastarien els sintagmes. Però tanmateix és impossible
separar en elles i en ells els significants dels significats. Així,
gosaríem afirmar que qui vulgui dedicar-se a la poesia pura el
millor que pot fer és dedicar-se a la pintura o "encara millor" a
la música, arts que són incomparablement molt més eficaços en la
supressió dels significats o en la capacitat o l'aptitud de poder
prescindir-ne. I, de més a més, arts que poden esser molt més
descansats "si m'és permesa l'expressió" per a l'artista. Perquè la
concepció del gènere de la parenta pobra com un mitjà o mètode per
a trobar o copsar una mica més de veritat "en paral·lel a la
filosofia, a la mística, a la mateixa ciència", en el moment de
practicar-la de debò, suposa feina, feina feixuga, feina segurament
bastant més fumuda que el conreu de cap mètrica. Tot una mica
agarberat, una mica ordenat o pentinat, el que al capdavall és més
decisiu és quin és el nostre propòsit, quina és la nostra major
necessitat, la de major beutat o la de major veritat, la de major
coneixement. De més a més, per a sort nostra, la parenta pobra de
vegades pot esser parenta rica. Perquè també és cert que si la
parenta pobra ho és no és mai perquè vulguem que ho sigui.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.