Espanya va ser notícia a tot el món quan el cap de l'espionatge nacional, Alberto Saiz, revelà la detenció d'un exmembre dels seus serveis d'intel·ligència que hauria passat informació sobre procediments, estructures i identitats als russos. Moltes coses hi ha sorprenents en aquest assumpte, però allò més cridaner és que la possible traïció s'airejàs en una roda de premsa oficial fins i tot abans que la Comissió de Secrets Oficials del Congrés en fos informada.
El presumpte doble espia Roberto Flórez abandonà fa dos anys i mig el servei. Fins la seva detenció treballava com a consultor en temes de seguretat a Tenerife. Quan abandonà el Centre Nacional d'Intel·ligència es tenien sospites sobre la seva lleialtat, però no es concretaren fins palesar que altres serveis estrangers posseïen informació sobre l'espanyol que mai no haurien de posseir.
La intel·ligència espanyola ha tingut fracassos â"després de l'11-M encara queda molta feina per fer en el camp del terrorisme islamistaâ" i èxits notables, com ara en la lluita contra ETA. Ha cercat la col·laboració amb altres organismes estrangers, i l'ha trobada gràcies que Espanya s'ha involucrat en conflictes internacionals que li costen vides humanes i doblers. Però, i per altres qüestions, hom té la sensació que la intel·ligència espanyola funciona encara com en els dibuixos de Mortadelo y Filemón. Així ho va percebre l'opinió pública quan les escoltes que feia l'antic Cesid al rei Joan Carles, o quan Herri Batasuna descobrí que li havien punxat els telèfons, o quan en el 2000 Alejandro Toledo denuncià que Espanya pretenia inflitrar un espia a les seves files. Aquell espia era â"coses de la vidaâ" Roberto Florez.
