La seguretat del trànsit aeri no depèn tant de les forces de seguretat com de les empreses contractades per revisar els passatgers i els equipatges. El Ministeri traspassà aquestes tasques a treballadors externs bàsicament per dos motius: retallar costs i poder disposar de més agents per a tasques de seguretat ciutadana de carrer.
Des d'un primer moment existiren dubtes relacionats amb el treball de personal civil en el control de passatgers. De fet, l'escorcoll dels passatgers és de dubtosa legalitat. A finals de 2000, just iniciada la reforma de la seguretat a Son Sant Joan, començaren els primers conflictes de caràcter laboral i altres de relacionats amb el control dels equipatges pels escànners. El volum de feina era sobredimensionat pels efectius que hi havia destinat Trablisa. Els atemptats de les Torres Bessones l'any 2001 obligaren l'Administració a tenir més cura del que passava als aeroports espanyols, i s'hi incrementaren les mesures fins a convertir qualsevol experiència de transport aeri en un calvari . En el cas de Son Sant Joan, aquesta experiència és encara pitjor pel volum del trànsit que hi circula i per les distàncies que s'han de recórrer per prendre un avió.
Ara, els treballadors de Trablisa tornen a mobilitzar-se en reivindicació de millores salarials durant els dies de major trànsit aeri. Hi tenen dret, però els damnificats en aquest cas són les companyies aeries i els passatgers, que com a clients res no tenen a veure ni poden fer "llevat de mostar el seu enuig" per facilitar la solució d'un conflicte que no fa altra cosa que molestar i perjudicar "encara més" la imatge d'unaeroport incòmode i sobresaturat.
