«La nostra costa està afectada, com la d'altres països del món, per un fort increment de la població i la consegüent intensificació del usos turístics, agrícola, del transport, pesquer i d'altres. A més, i amb masa freqüència, s'ha produït la desnaturalització de zones del litoral, i no només perquè s'hi ha reconegut la propietat particular, sinó també per la privatització que ha suposat l'atorgament de determinades concessions i la manca d'accesos públics, amb el resultat que certes extensions de la ribera del mar han quedat injustificadament sostretes al gaudi de la col·lectivitat».
Aquest paràgraf correspon a l'exposició de motius de la Llei de costes que s'aprovà el 28 de juliol de 1988 al Congrés dels Diputats. De llavors ençà, l'Administració espanyola ha trobat múltiples dificultats per ordenar la ribera del mar conforme a aquests dictats. De fet, i 19 anys després, encara es procedeix a delimitar els llindars per als usos públics de diferent intensitat, que és el que passa ara al terme municipal de Palma.
La batlessa, Aina Calvo, suspengué dimecres l'atorgament de llicències d'edificació i esbucament fins que no finalitzin i aprovin els treballs de planimetria. És un requisist elemental, perquè de res no serviria delimitar espais si es poden canviar alhora. Però la Fepae, l'associació de veïns pròxima al PP, ja l'ha advertida que es mobilitzarà si no deroga el decret de batlia o mostra una «sensibilitat» cap als suposats afectats. Però, qui són aquests, si el projecte no està redactat ni ha sortit a exposició pública? I quina sensibilitat pot demostrar la batlessa davant el compliment d'una norma? L'únic que pot demanar ara la Fepae és la derogació de la Llei de costes, i perquè ningú no l'aplica.
