algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 13°
14°

El debat obert

Sembla que la sanitat pública serà un dels punts centrals de la campanya presidencial als Estats Units, almanco per les intervencions més impactants en el debat electoral instigat pel portal d'internet YouTube. Han estat els internautes els qui han fet les preguntes. No és res nou que els ciutadans interpel·lin directament els polítics: Hugo Chávez ho fa setmanalment a «Aló presidente»; a Madrid fa uns mesos que varen descobrir la sopa d'all a «Tengo una pregunta para usted», i deuen ser molts els batles del món que es dediquen a respondre els oients/votants a través de la ràdio "l'actual portaveu del Govern en tenia un a Ràdio Calvià, on periòdicament es posava a disposició". En fi, que la fórmula del líder que respon el poble està inventada des que hi ha líders i hi ha poble i els primers volen acostar-se als segons, o fer-ho veure, que en política ve a ser el mateix. La particularitat del debat dels candidats demòcrates l'ha marcada el mitjà a través del qual s'han fet arribar les qüestions. No ha estat cap revolució pel que fa al debat en si "un plató de televisió a l'ús, faristols i torns de paraula", ni tampoc per les preguntes plantejades, tot i que la naturalesa mateixa del YouTube ha innovat les formes. Un ninot de gel que demanava pel canvi climàtic, per exemple, o aquesta que ja hem vist arreu: la dona que interpel·la els candidats sobre la sanitat pública, i acaba traient-se una perruca. Tractant-se un càncer de mama de diagnosi tardana. La resta, els posicionaments recorrents, la presa de posicions de Clinton, Obama, Edwards i els comparses. No hi ha cos a cos entre els líders i els internautes, la interacció és virtual. I si bé és una via de participació nova "i per tant, susceptible d'incorporar veus noves" entre la multitud inquieta i els candidats consolidats hi ha un filtratge "inevitable" a consciència: de les més de tres mil qüestions, només trenta-nou han arribat a emetre's, després del procés de decantació dut a terme pels responsables del programa. On és, doncs, la novetat? Quina és la diferència entre el programa de dilluns i un debat televisiu tradicional, amb un presentador introduint els punts de discussió? De 3.000 a 39, no acaben marcant l'agenda els professionals de la cadena? Sí que hi entra un factor reality, els plantejaments surten directament de les cases dels implicats; veim una parella d'al·lotes llençant l'envit del matrimoni gai, dos germans que es cuiden de sa mare amb alzheimer, etcètera. Valors de proximitat "estàndard de la marca CNN, que en aquest cas ha fet una intel·ligent joint venture amb el portal d'internet" que no deixen de ser mise en scène per al real combat polític.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.