Ahir comentàvem l'efectivitat del Govern Matas. I tanta efectivitat quasi ens costa el futur. Durant aquests darrers quatre anys sentia enveja de la capacitat d'executar projectes que tenia el Govern de les Illes Balears. El temps, però, ha descobert la manera de fer. Hi ha gent que quan fa net ca seva acostuma a tirar la brutor davall l'estora. Una mala pràctica que descriu algunes de les maneres de fer de míster Amèrica.
El cas del centre per a discapacitats Joan Crespí clama al cel. Varen inaugurar un espai que li faltava mil coses imprescindibles abans de considerar que estava acabat. Varen inaugurar un centre que no era inaugurador. Varen enganyar els col·lectius afectats i varen enganyar tothom "inclosa la Reina. El tema, sens dubte, és de jutjat de guàrdia, però no passin pena ningú anirà als jutjats.
Per tant, és veritat que el PP era efectiu a l'hora de fer
coses, però com les feia?
Un altre exemple és el de les carreteres. N'han fetes a voler, però
com? Es fixin i veuran quin és l'estat de la xarxa viària
construïda pel Partit Popular. El manteniment no existeix i les
rotondes i voreres estan abandonades. Només es pot descriure amb
una paraula: penós.
Molta galeria, però el més complicat que és assegurar el manteniment, això és la perdurabilitat, es deixava de banda. Per què? Perquè encara n'hi ha que viuen en el món de la façana, del fer veure que, de les aparences... i de la buidor. En aquest sentit és fonamental anar als problemes de fons i no només a les superficialitats i al paper «couché».
Manquen polítiques de fons a partir d'anàlisis acurades de la realitat. Manca planificació i manquen plantejaments de futur. Potser és demanar massa, però això és el que fan els governs seriosos i que miren el futur de manera responsable. Però d'aquest tema en parlarem demà.
