algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 13°
13°

Bombardejant civils

Com ha informat en diverses ocasions Diari de Balears, la intervenció occidental a Afganistan està provocant la mort d'un gran nombre de civils a causa de bombardeigs poc selectius. Molt sovint, la seqüència dels fets és com segueix. Una patrulla o una unitat dels Estats Units o dels seus aliats es troben amb resistència armada i, freqüentment, pateixen baixes. Aleshores, sol·liciten suport aeri i l'aviació militar passa a bombardejar les posicions on, presumptament, es troben els enemics. I massa sovint es produeixen massacres de civils, inclosos dones i infants, que poc o res tenen a veure amb el conflicte. El problema radica en un ús abusiu i poc selectiu de l'arma aèria i en el fet que els extremistes islàmics, els talibans, lluiten sovint infiltrats entre la població civil. A més, no es distingeixen en res de la resta dels afganesos, no porten cap mena d'uniforme i es poden confondre amb el gruix de la població del país. Tot i que en ocasions han negat els fets, alguns oficials nord-americans han reconegut les massacres i tot un coronel, John Nicholson, ha declarat que estava «profundament avergonyit i vertaderament desolat perquè els nord-americans hagin mort i ferit afganesos innocents».

Fins i tot el president agfanès, Hamid Karzai, ha criticat durament les tropes de l'OTAN (uns 37.000 homes de 37 estats sota mandat de l'ONU) i dels Estats Units i els seus aliats (11.000 soldats més), pel seu menyspreu per les vides dels afganesos. Les autoritats agfaneses i les associacions en defensa dels drets humans denuncien la desproporció entre els atacs dels talibans i les massives respostes aèries de l'OTAN o els EUA. A més, les tropes estrangeres gaudeixen d'immunitat de fet, ja que quan s'han obert investigacions els resultats no s'han fet públics. En aquest context, i de manera totalment oposada a les intencions de les forces occidentals, el Senat afganès ha arribat a acceptar un projecte de llei que sol·licitava la fi de les operacions militars de les forces internacionals i l'obertura d'un procés de diàleg amb els talibans (maig del 2007).

Quasi simultàniament, a l'altre extrem d'Àsia, el record del més salvatge bombardeig contra civils de tota la història provocava la dimissió del ministre de Defensa del Japó. Aquest va justificar el llançament, ara fa 62 anys, de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki perquè precipitaren la capitulació del Japó i impediren que l'URSS ocupàs Hokkaido, l'illa més septentrional. Però en un país on continua present la memòria històrica de les més de 210.000 víctimes mortals, es va aixecar una onada de crítiques i no foren suficients les excuses del ministre Fumio Kyuma.

Els bombardeigs contra les poblacions civils foren prohibits per la Convenció de la Haia del 1907 i per la Lliga de Nacions el 1938. Però cap potència no va fer cas d'aquestes limitacions i la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial es caracteritzaren per les massives matances de civils perpetrades des de l'aire. En aquest sentit, és molt coneguda la campanya de terror llançada pel III Reich alemany contra Gran Bretanya el 1940-41, que va fer perdre la vida a 43.000 persones, de les quals la meitat eren dones. En canvi, es tendeix a oblidar que, a partir del febrer del 1942, els britànics varen canviar la seva estratègia en la guerra aèria. Fins aleshores, excepte en alguns casos, havien estat atacats objectius militars, però els resultats eren molt limitats. El mariscal en cap de les forces aèries de Gran Bretanya, Arthur Harris, va optar aleshores pels bombardeigs massius de caràcter terrorista sobre les ciutats alemanyes. Segons Harris, matar o deixar sense llar els treballadors alemanys era tan important com atacar objectius militars. Resulta paradoxal que els bombarders britànics destruïssin sovint els barris obrers de les grans ciutats, que estaven menys defensats, i eren habitats per persones que, abans del 1933, havien votat majoritàriament pels socialdemòcrates i els comunistes.

Encara avui és objecte de debat la utilitat militar dels bombardeigs de terror. De totes maneres, el 2007 no es pot consentir la mort de civils mitjançant un ús desproporcionat de la força a Afganistan, ja que suposa un descrèdit absolut del món occidental, de la democràcia i la lluita pels drets humans.

Antoni Marimon Riutort, historiador

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.