Com ha informat en diverses ocasions Diari de Balears, la
intervenció occidental a Afganistan està provocant la mort d'un
gran nombre de civils a causa de bombardeigs poc selectius. Molt
sovint, la seqüència dels fets és com segueix. Una patrulla o una
unitat dels Estats Units o dels seus aliats es troben amb
resistència armada i, freqüentment, pateixen baixes. Aleshores,
sol·liciten suport aeri i l'aviació militar passa a bombardejar les
posicions on, presumptament, es troben els enemics. I massa sovint
es produeixen massacres de civils, inclosos dones i infants, que
poc o res tenen a veure amb el conflicte. El problema radica en un
ús abusiu i poc selectiu de l'arma aèria i en el fet que els
extremistes islàmics, els talibans, lluiten sovint infiltrats entre
la població civil. A més, no es distingeixen en res de la resta
dels afganesos, no porten cap mena d'uniforme i es poden confondre
amb el gruix de la població del país. Tot i que en ocasions han
negat els fets, alguns oficials nord-americans han reconegut les
massacres i tot un coronel, John Nicholson, ha declarat que estava
«profundament avergonyit i vertaderament desolat perquè els
nord-americans hagin mort i ferit afganesos innocents».
Fins i tot el president agfanès, Hamid Karzai, ha criticat
durament les tropes de l'OTAN (uns 37.000 homes de 37 estats sota
mandat de l'ONU) i dels Estats Units i els seus aliats (11.000
soldats més), pel seu menyspreu per les vides dels afganesos. Les
autoritats agfaneses i les associacions en defensa dels drets
humans denuncien la desproporció entre els atacs dels talibans i
les massives respostes aèries de l'OTAN o els EUA. A més, les
tropes estrangeres gaudeixen d'immunitat de fet, ja que quan s'han
obert investigacions els resultats no s'han fet públics. En aquest
context, i de manera totalment oposada a les intencions de les
forces occidentals, el Senat afganès ha arribat a acceptar un
projecte de llei que sol·licitava la fi de les operacions militars
de les forces internacionals i l'obertura d'un procés de diàleg amb
els talibans (maig del 2007).
Quasi simultàniament, a l'altre extrem d'Àsia, el record del més
salvatge bombardeig contra civils de tota la història provocava la
dimissió del ministre de Defensa del Japó. Aquest va justificar el
llançament, ara fa 62 anys, de les bombes atòmiques sobre Hiroshima
i Nagasaki perquè precipitaren la capitulació del Japó i impediren
que l'URSS ocupàs Hokkaido, l'illa més septentrional. Però en un
país on continua present la memòria històrica de les més de 210.000
víctimes mortals, es va aixecar una onada de crítiques i no foren
suficients les excuses del ministre Fumio Kyuma.
Els bombardeigs contra les poblacions civils foren prohibits per
la Convenció de la Haia del 1907 i per la Lliga de Nacions el 1938.
Però cap potència no va fer cas d'aquestes limitacions i la Guerra
Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial es caracteritzaren per
les massives matances de civils perpetrades des de l'aire. En
aquest sentit, és molt coneguda la campanya de terror llançada pel
III Reich alemany contra Gran Bretanya el 1940-41, que va fer
perdre la vida a 43.000 persones, de les quals la meitat eren
dones. En canvi, es tendeix a oblidar que, a partir del febrer del
1942, els britànics varen canviar la seva estratègia en la guerra
aèria. Fins aleshores, excepte en alguns casos, havien estat
atacats objectius militars, però els resultats eren molt limitats.
El mariscal en cap de les forces aèries de Gran Bretanya, Arthur
Harris, va optar aleshores pels bombardeigs massius de caràcter
terrorista sobre les ciutats alemanyes. Segons Harris, matar o
deixar sense llar els treballadors alemanys era tan important com
atacar objectius militars. Resulta paradoxal que els bombarders
britànics destruïssin sovint els barris obrers de les grans
ciutats, que estaven menys defensats, i eren habitats per persones
que, abans del 1933, havien votat majoritàriament pels
socialdemòcrates i els comunistes.
Encara avui és objecte de debat la utilitat militar dels
bombardeigs de terror. De totes maneres, el 2007 no es pot
consentir la mort de civils mitjançant un ús desproporcionat de la
força a Afganistan, ja que suposa un descrèdit absolut del món
occidental, de la democràcia i la lluita pels drets humans.
Antoni Marimon Riutort, historiador
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.