«Un hombre agrede a su esposa por no querer más sexo con él tras
haberle pagado un "gigoló-», anunciava en lletres de motllo un
diari, a les pàgines de successos. I clar, talment com vostè ara
mateix, després de llegir-ho, el que he fet de manera automàtica és
rellegir-ho més detingudament, poc a poquet i bona lletra, més que
res perquè aquest titular en negreta bufona resulta que, si has
entès bé el que expressa, té un pes molecular considerable, tant si
el mires de perfil, com de tall, com de perspectiva. I la cosa no
havia passat a deserts llunyans ni a muntanyes remotes, com diria
qualcú que tots malauradament hem hagut de conèixer, sinó aquí, a
Ciutat mateix, no diu l'adreça, però podria ser a la finca de
l'enfront, senyor, senyora, miri que li dic.
Passava que l'agressor, un palmesà de 45 anys, era afectat
d'impotència i disfuncions erèctils, mirau, tan jove, eh?, idò
això; i com a conseqüència d'aquesta circumstància enfitosa, la
seva ardorosa esposa passava una fam sexual de no dir, que
teranyines i tot començaven a congriar-se allà on vostès i jo ens
imaginam i resulta balder especificar. I: «alerta i no rigueu de la
meva desgràcia, que vos podria passar a voltros i seria més mal»,
exactament com deia n'Antoni «Capsibo», el curt de gambals oficial
del meu poble, a la meva llunyana infantesa, quan s'adonava que
volien fer befa d'ell.
El nostre subjecte d'avui, que encara que pels resultats finals
no ho sembli té un cor que no li cap dins la caixa del pit, el dia
que la seva dona feia els anys, per tenir-la contenta i apaivagar
en allò possible les mancances els endarrerits gaudis de la
naturalesa, va i li lloga un «gigoló», o sigui un amant a tant
l'hora d'aquests que, com que és la seva especialitat, saben fer la
feina fina i esmerada a fons, res d'escarades d'embarc. La dona
acceptà gojosa el present, i anem a enfornar, que les coques són
toves. La condició que posà l'espòs defectuós va ser que, fessin el
que volguessin, però ell hi havia de ser present, que ho volia
veure, més que res per observar la seva estimada esposa passar un
gust que ell no li podia oferir, i a fi i efectes que, després, a
toro passat (per les banyes ho vénc a dir), no li haguessin de
contar les filigranes que ben segur havien de succeir.
Anà beníssim. L'amant de lloguer cobrà el jornal i bona nit si
et colgues, ja m'enviareu a demanar si m'heu de tornar a menester.
Després vingué el problema, quan es donà el cas que el generós
espòs, amb el numeret que s'havien muntat en la seva presència
esposa i amant, es mogué una cosa grossa, exagerada i tot,
l'animalet que tenia tant desmenjat es deixondí superlativa i
inesperadament. Va ser quan li va fer saber a ella, i apa, que això
és per això, es mostrà ben disposat, millor dit, necessitat de
sobres de remullar el melindro.
Però ca barret!, la dona romania estafaril·lada en grau
superlatiu per la repassada de baixos exhaustiva que li havien
executat, que no estava per tràilers, que ja havia vist la
pel·lícula sencera en versió original sense subtítols. Després de
tant de temps d'abstinència, el tiberi l'havia deixada sadolla per
complet, romania com absent, extasiada, gairebé en levitació, de
manera que ni se l'escoltava. Quan més insistia ell, més distant i
esquiva es mostrava ella, fins que d'una paraula en vengué una
altra, i el marit despitat li ensivellà dues mormes, que fins aquí
podíem arribar, aquesta, de més a més. Ella amb bon criteri cridà
el 091, comparegué la policia, el denuncià per maltracte, ell
al·legà la flagrant ingratitud de la dona, aquesta és meva, aquesta
és teva, i altre pic s'armà un guirigall de mida natural. «'Ya no
te vuelvo a hacer un regalo de cumpleaños!» diu el diari que li
enflocà dins la Comandància de Policia de Ruiz de Alda, el nostre
banyut voluntari d'avui. Home, i qualsevol...!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.