«Un hombre agrede a su esposa por no querer más sexo con él tras haberle pagado un "gigoló-», anunciava en lletres de motllo un diari, a les pàgines de successos. I clar, talment com vostè ara mateix, després de llegir-ho, el que he fet de manera automàtica és rellegir-ho més detingudament, poc a poquet i bona lletra, més que res perquè aquest titular en negreta bufona resulta que, si has entès bé el que expressa, té un pes molecular considerable, tant si el mires de perfil, com de tall, com de perspectiva. I la cosa no havia passat a deserts llunyans ni a muntanyes remotes, com diria qualcú que tots malauradament hem hagut de conèixer, sinó aquí, a Ciutat mateix, no diu l'adreça, però podria ser a la finca de l'enfront, senyor, senyora, miri que li dic.

Passava que l'agressor, un palmesà de 45 anys, era afectat d'impotència i disfuncions erèctils, mirau, tan jove, eh?, idò això; i com a conseqüència d'aquesta circumstància enfitosa, la seva ardorosa esposa passava una fam sexual de no dir, que teranyines i tot començaven a congriar-se allà on vostès i jo ens imaginam i resulta balder especificar. I: «alerta i no rigueu de la meva desgràcia, que vos podria passar a voltros i seria més mal», exactament com deia n'Antoni «Capsibo», el curt de gambals oficial del meu poble, a la meva llunyana infantesa, quan s'adonava que volien fer befa d'ell.

El nostre subjecte d'avui, que encara que pels resultats finals no ho sembli té un cor que no li cap dins la caixa del pit, el dia que la seva dona feia els anys, per tenir-la contenta i apaivagar en allò possible les mancances els endarrerits gaudis de la naturalesa, va i li lloga un «gigoló», o sigui un amant a tant l'hora d'aquests que, com que és la seva especialitat, saben fer la feina fina i esmerada a fons, res d'escarades d'embarc. La dona acceptà gojosa el present, i anem a enfornar, que les coques són toves. La condició que posà l'espòs defectuós va ser que, fessin el que volguessin, però ell hi havia de ser present, que ho volia veure, més que res per observar la seva estimada esposa passar un gust que ell no li podia oferir, i a fi i efectes que, després, a toro passat (per les banyes ho vénc a dir), no li haguessin de contar les filigranes que ben segur havien de succeir.

Anà beníssim. L'amant de lloguer cobrà el jornal i bona nit si et colgues, ja m'enviareu a demanar si m'heu de tornar a menester. Després vingué el problema, quan es donà el cas que el generós espòs, amb el numeret que s'havien muntat en la seva presència esposa i amant, es mogué una cosa grossa, exagerada i tot, l'animalet que tenia tant desmenjat es deixondí superlativa i inesperadament. Va ser quan li va fer saber a ella, i apa, que això és per això, es mostrà ben disposat, millor dit, necessitat de sobres de remullar el melindro.

Però ca barret!, la dona romania estafaril·lada en grau superlatiu per la repassada de baixos exhaustiva que li havien executat, que no estava per tràilers, que ja havia vist la pel·lícula sencera en versió original sense subtítols. Després de tant de temps d'abstinència, el tiberi l'havia deixada sadolla per complet, romania com absent, extasiada, gairebé en levitació, de manera que ni se l'escoltava. Quan més insistia ell, més distant i esquiva es mostrava ella, fins que d'una paraula en vengué una altra, i el marit despitat li ensivellà dues mormes, que fins aquí podíem arribar, aquesta, de més a més. Ella amb bon criteri cridà el 091, comparegué la policia, el denuncià per maltracte, ell al·legà la flagrant ingratitud de la dona, aquesta és meva, aquesta és teva, i altre pic s'armà un guirigall de mida natural. «'Ya no te vuelvo a hacer un regalo de cumpleaños!» diu el diari que li enflocà dins la Comandància de Policia de Ruiz de Alda, el nostre banyut voluntari d'avui. Home, i qualsevol...!