Ningú dubta que el PSOE va guanyar les eleccions generals del 2004, amb un milió de vots i 15 diputats més que el PP. Però pocs van reparar en un fet que, de consumar-se, hauria estat un trasbals per a tota la legislatura actual: al Senat guanyaren els populars, els quals es quedaren a només tres senadors de la majoria absoluta. La llei electoral del Senat és molt diferent a la del Congrés. Totes les províncies tenen 4 senadors, sigui quina sigui la seva població; menys als arxipèlags, Ceuta i Melilla, que en tenen menys (i una petita part dels senadors són designats pels governs autonòmics). Això sí: tenen llistes obertes. A causa d'aquest sistema, com el 2004 els populars guanyaren a més províncies, fou possible que obtinguessin un grup parlamentari molt superior en comparació amb el seu nombre de votants real.

Actualment, el Senat és un simple tràmit de les decisions del poder legislatiu aprovades al Congrés; però podria ser un contrapoder si els partits majoritaris són diferents a sengles cambres. Què hauria passat si el PP hagués aconseguit majoria absoluta al Senat, en solitari o mitjançant algun pacte? l'actitud poc constructiva dels dirigents populars s'hauria traduït en un antipoder al Senat, dinamitant tota la tasca legislativa del Congrés. Va faltar molt poc, i res indica que això no pugui donar-se al 2008. Pot capgirar-se la situació? és possible, però cal moure's. A Catalunya existeix des de l'any 2000 l'Entesa Catalana de Progrés, consistent en una aliança dels quatre partits d'esquerra a les llistes del Senat. Des de la seva creació ha sigut un èxit: els seus 12 candidats (tres a cadascuna de les 4 províncies) sempre han estat escollits. Per separat només n'obtenien sis, i tots pels socialistes. De fet, fou un precedent del Tripartit actual.

Amb aquest model, seria molt adequat aconseguir a les Illes una entesa de tots els partits de l'actual Pacte de govern, per a concórrer junts al Senat. No és tan esbojarrat, ja que és compatible amb altres aliances pel Congrés. I en quedar en segon pla, el Senat genera menys conflictes per a consensuar els candidats. A Balears, l'any 2004 el PP va treure quatre senadors i el PSOE un. Una entesa balear podria assolir fins a quatre senadors i tres grans fites. Primer, l'entrada al Senat de forces nacionalistes (UM, PSM) sense designació autonòmica. Segon, crear un grup propi de les Illes (l'Entesa Catalana funciona com a grup independent, inclosos els senadors socialistes). I tercer, podria ser jutge als propers comicis, evitant la majoria absoluta del PP al Senat si es quedessin a un o dos senadors. Les Illes serien decisives; i de quina manera.
Manel García. Palma

Jesús de Natzaret i el Full Dominical
Ahir, diumenge 15 de juliol, i com cada diumenge, vaig veure Jesús, per escoltar-lo i per compartir amb ell l'Eucaristia. El Full Dominical d'aquesta setmana anava dedicat a la feina de l'Església de Mallorca envers dels marginats i fent tot un reportatge històric, bibliogràfic i fotogràfic de la Fundació de la Sapiència, així com el camí recorregut desde 1979.

Curiosament, en tot el que conta l'esmentat full, no hi ha ni tan sols una trista menció de l'home que va impulsar l'esmentada obra de caritat, protagonista de tots aquells inicis i continuació de tot el que s'ha fet.

Crec que el fustaret de Natzaret fou el primer gran marginat i, el pitjor de tot, és que oficialment i pot esser oficiosament, són els seus deixebles del segle XXI, encara avui els que el marginen.

Per tot això i en lletres grosses, gràcies per tot, mn. Jaume Santandreu .
Andreu Barceló Martorell. Palma.