Ningú dubta que el PSOE va guanyar les eleccions generals del
2004, amb un milió de vots i 15 diputats més que el PP. Però pocs
van reparar en un fet que, de consumar-se, hauria estat un trasbals
per a tota la legislatura actual: al Senat guanyaren els populars,
els quals es quedaren a només tres senadors de la majoria absoluta.
La llei electoral del Senat és molt diferent a la del Congrés.
Totes les províncies tenen 4 senadors, sigui quina sigui la seva
població; menys als arxipèlags, Ceuta i Melilla, que en tenen menys
(i una petita part dels senadors són designats pels governs
autonòmics). Això sí: tenen llistes obertes. A causa d'aquest
sistema, com el 2004 els populars guanyaren a més províncies, fou
possible que obtinguessin un grup parlamentari molt superior en
comparació amb el seu nombre de votants real.
Actualment, el Senat és un simple tràmit de les decisions del
poder legislatiu aprovades al Congrés; però podria ser un
contrapoder si els partits majoritaris són diferents a sengles
cambres. Què hauria passat si el PP hagués aconseguit majoria
absoluta al Senat, en solitari o mitjançant algun pacte? l'actitud
poc constructiva dels dirigents populars s'hauria traduït en un
antipoder al Senat, dinamitant tota la tasca legislativa del
Congrés. Va faltar molt poc, i res indica que això no pugui
donar-se al 2008. Pot capgirar-se la situació? és possible, però
cal moure's. A Catalunya existeix des de l'any 2000 l'Entesa
Catalana de Progrés, consistent en una aliança dels quatre partits
d'esquerra a les llistes del Senat. Des de la seva creació ha sigut
un èxit: els seus 12 candidats (tres a cadascuna de les 4
províncies) sempre han estat escollits. Per separat només
n'obtenien sis, i tots pels socialistes. De fet, fou un precedent
del Tripartit actual.
Amb aquest model, seria molt adequat aconseguir a les Illes una
entesa de tots els partits de l'actual Pacte de govern, per a
concórrer junts al Senat. No és tan esbojarrat, ja que és
compatible amb altres aliances pel Congrés. I en quedar en segon
pla, el Senat genera menys conflictes per a consensuar els
candidats. A Balears, l'any 2004 el PP va treure quatre senadors i
el PSOE un. Una entesa balear podria assolir fins a quatre senadors
i tres grans fites. Primer, l'entrada al Senat de forces
nacionalistes (UM, PSM) sense designació autonòmica. Segon, crear
un grup propi de les Illes (l'Entesa Catalana funciona com a grup
independent, inclosos els senadors socialistes). I tercer, podria
ser jutge als propers comicis, evitant la majoria absoluta del PP
al Senat si es quedessin a un o dos senadors. Les Illes serien
decisives; i de quina manera.
Manel García. Palma
Jesús de Natzaret i el Full Dominical
Ahir, diumenge 15 de juliol, i com cada diumenge, vaig veure Jesús,
per escoltar-lo i per compartir amb ell l'Eucaristia. El Full
Dominical d'aquesta setmana anava dedicat a la feina de l'Església
de Mallorca envers dels marginats i fent tot un reportatge
històric, bibliogràfic i fotogràfic de la Fundació de la Sapiència,
així com el camí recorregut desde 1979.
Curiosament, en tot el que conta l'esmentat full, no hi ha ni
tan sols una trista menció de l'home que va impulsar l'esmentada
obra de caritat, protagonista de tots aquells inicis i continuació
de tot el que s'ha fet.
Crec que el fustaret de Natzaret fou el primer gran marginat i,
el pitjor de tot, és que oficialment i pot esser oficiosament, són
els seus deixebles del segle XXI, encara avui els que el
marginen.
Per tot això i en lletres grosses, gràcies per tot, mn. Jaume
Santandreu .
Andreu Barceló Martorell. Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.