Una diferència important entre l'actual sistema de partits
polítics i el que es va configurar el 1977, arran de les primeres
eleccions democràtiques, és que els sectors conservadors
estatalistes es varen aglutinar entorn de dos partits molt
diferents. D'una banda, es creà UCD, una coalició que integrà un
amplíssim ventall ideològic que anava des de la socialdemocràcia
moderada fins a la democràcia cristiana, i, per l'altra, Aliança
Popular â"APâ", molt més dretana i hereva directa del
franquisme.
El gran impulsor d'AP en l'àmbit estatal fou l'exministre
franquista Manuel Fraga. La nova formació, fundada l'octubre del
1976, incorporà un gran nombre d'antics dirigents franquistes, com
Gonzalo Fernández de la Mora, Federico Silva Muñoz, Licinio de la
Fuente i Laureano López Rodó. A Palma, es va presentar el 9 de març
del 1977 i va aglutinar un conjunt d'embrionaris grups polítics
dretans, com l'Acción Democrática Española, Acción Regional,
Democracia Social, Reforma Democrática, Unión Nacional Española i
la Unión del Pueblo Español. Aquesta darrera associació era,
d'alguna manera, l'hereva de l'antic partit únic, el Moviment
Nacional, i, com ha explicat l'historiador Antoni Nadal, va esser
liderada per Gabriel Tous, aleshores procurador a Corts, Sebastià
Serra de Gayeta i Miquel Garau.
A més d'inequívocament dretana, AP era radicalment unitarista i
espanyolista. Ja el mes de maig de 1976, segons les dades aportades
per Miquel Payeras en el seu llibre imprescindible Les utopies
esvaïdes (1979), un dirigent estatal de la fraguista Reforma
Democrática es va manifestar clarament en contra de l'autonomia
política, perquè «España es plural pero una». Així, no és estrany
que, el juny del 1977, AP fos l'únic partit important que no signàs
el Pacte Autonòmic, si bé el dirigent eivissenc Abel Matutes el va
signar a títol individual. De fet, tot el que envolta la creació i
primer desenvolupament d'AP a les Pitiüses és una història que té
poc a veure amb la implantació i evolució del partit a
Mallorca.
La candidatura d'AP a les eleccions a Corts de juny del 1977 fou
encapçalada, al Congrés, per l'esmentat Gabriel Tous Amorós, que es
destacà pel seu antiautonomisme, l'industrial Andreu Buades Fiol,
l'advocat i tinent de batle de l'Ajuntament de Palma, Antoni
Cirerol Thomàs, la mestra i assistenta social Maria Gomila Horrach
i l'empresari Miquel Munar Mut. Al Senat per Mallorca, els
candidats foren l'enginyer i exbatle franquista de Palma
(1972-1976), Rafael de la Rosa Vázquez, i l'empresari agrari Luis
de Olascoaga Kroeber. La propaganda electoral d'AP posava especial
èmfasi en «España, lo único importante» i en «libertad y orden».
Tot el material era redactat íntegrament en castellà i en el seu
programa electoral si bé es parlava de descentralitzar «la
actividad cultural», ni tan sols es feia referència a la pluralitat
lingüística.
Els resultats electorals d'AP a les Illes Balears, excepció feta
de les Pitiüses, foren més aviat mediocres. En el conjunt de
l'arxipèlag, obtengueren 28.489 vots, el 8'6% i varen esser la
tercera força més votada però no va esser suficient per aconseguir
representació. A Mallorca, només arribaren al 7% dels sufragis, un
percentatge inferior al de Menorca (13'9%) i, encara més, al
d'Eivissa i Formentera (20'5%). Per municipis, a Mallorca, els
millors resultats correspongueren als pobles més meridionals, com
ses Salines (24%), Campos (22%), Porreres (23%) i Santanyí (14%)
així com a alguns municipis petits o mitjans de caràcter força
rural. Aquest fou el cas de Maria de la Salut (16%), Escorca (16%),
Campanet (12%) i Puigpunyent (12%). Però l'únic èxit clar d'AP
vengué d'Eivissa i tenia un nom propi, Abel Matutes Juan, elegit
senador amb el 37% dels vots.
Malgrat els seus limitats resultats, que no milloraren gaire en
els comicis del 1979, la desfeta d'UCD va fer que AP es convertís
en el gran partit conservador que controlarà les principals
institucions autonòmiques a partir del 1983. Així, el franquisme no
moria sinó que es transformava en una dreta cada vegada amb menys
complexos.
Antoni Marimón Riutort, historiador
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.