Gràcies a un CD llogat he tornat a veure «Ayurveda: the Art of
Being», Quelcom així com «Ayurveda: l'art de viure». La pel·lícula,
dirigida per Pan Nalin el 2001, exposa en forma de documental una
sèrie de tractaments que estan basats en aquest sistema mèdic que
el experts anomenen Medicina Clàssica de l'Índia i que té prop de
tres mil anys d'existència. Vull dir que els texts mèdics com els
esmentats Ayurvedas foren escrits aproximadament mil anys abans de
Jesucrist. Si la intenció d'aquest article fos resumir la filosofia
d'aquesta medicina hauria de parlar dels tres grans principis que,
segons la medicina índia dirigeixen l'economia de l'ésser humà.
Aquest principis són el Vatta, el Pitta i la Kapha, que vendrien a
ser el nostre catabolisme, el metabolisme i l'anabolisme.
Tanmateix, intentar resumir en un article de 700 paraules
aproximadament el que és la medicina índia seria tan absurd com
fer-ho amb la medicina científico-moderna.
Però, ja dic, no és exactament de la medicina tradicional índia
de la que m'agradaria parlar, sinó d'un dels fenòmens més
interessants que ocorren en la biomedicina científica moderna. I és
que l'Índia s'ha convertit en una autèntica potència mundial en el
camp de la recerca en ciències de la vida. Segons l'informe d'Ernst
and Young Global Biotechnology Report, la recerca biomèdica moderna
índia es multiplicarà en cinc anys per deu i crearà un milió de
places d'investigador. Quin és el factor que fa anar la recerca
índia tan accelerada? N'hi ha diferents però un dels més important
és que, al contrari del que passa a Europa i Amèrica, no existeixen
gaires conflictes entre la investigació mèdica moderna i els valors
de l'Hinduisme.
A l'Índia no es plantegen, per exemple, aquest dilema de la
ciència mèdica occidental que veu en la recerca sobre cèl·lules
mares un atac a les conviccions religioses. No us heu de pensar que
l'Hinduisme no cregui en l'ànima immortal. Com el Budisme,
l'Hinduisme creu també en una ànima immortal que es reencarna en un
altre cos quan el primer mor. Però en el seu conjunt, l'hinduisme
és molt menys rígid que la religió catòlica o la islàmica. Fins i
tot quan s'ha plantejat el problema de la clonació n'hi ha que han
adduït que hi ha antecedents. Citen el poema de tradició hindú
anomenat «Mahabharata», on hi figura la història del cent germans
Kaurawa. En el poema es conta que això "els cent germans" fou
possible perquè la mare va parir un tros enorme de carn després de
dos anys d'embaràs. El savi Mhahabarata va dividir aquell tros de
carn en cent parts i va posar cadascuna d'elles dins un pot fins
arribar a tenir-ne cent. Després de tractar amb herbes aquestes
cent parts i esperar que passassin dos anys més varen sorgir cent
homes que eren iguals entre si i fills d'una mateixa mare i un
mateix pare. Tenien tots, a més, la mateixa dotació genètica.
Mhahabarata va aconseguir una autèntica clonació humana.
La raó d'aquest augment del nombre de científics indis s'ha de
cercar, tanmateix, no solament en la falta de conflictes entre
ciència i fe, sinó també en l'augment de les classes mitjanes que
han deixat de fer cas a Gandhi quan va dir que la civilització no
consistia tant en una multiplicació i realització dels desigs com
en una reducció conscient i voluntària dels béns necessaris
"innecessaris, per tant" per a viure. Les classes mitjanes volen
consumir i guanyar els diners necessaris per poder pagar l'esmentat
consum. La carrera científica és un bon mitjà per obtenir doblers i
adquirir els béns dels quals mai va voler gaudir Gandi.
Alguns crítics diuen, però, que els programes de recerca en
biologia molecular que té ara l'Índia no deixen de plantejar
problemes. Un d'ells és la reproducció assistida de les espècies en
perill d'extinció, com els lleons i els guepards. Quan l'hagin
aconseguida, la reproducció, ¿on seran inserides? Perquè molts dels
llocs on habitaven han estat modificats de tal manera, que es fa
impossible que hi visqui un animal en llibertat, és a dir, un
animal que es guanyi les sopes per ell mateix. L'altre problema és
que l'Índia és un país amb distintes classes socials i que seran
les classes socials més altes les que fonamentalment podran
beneficiar-se de tècniques tan sofisticades com les que per ara
ofereix la biologia molecular. La venda d'òrgans és ara per ara una
de les maneres que tenen per sobreviure les classes més baixes. Amb
les noves tècniques "es demanen" ¿podran vendre un fill per a
transplantaments?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.