Jardins de poesia
Sens dubte una proposta interessant del panorama poètic català és la col·lecció de poesia Jardins de Samarcanda, una coedició de Cafè Central i d'Eumo Editorial que ja porta la xifra de quaranta-quatre lliuraments. Des de sempre han apostat per la diversitat de veus i tendències, tant d'autors nostrats com de fronteres enllà, i per això mateix han conformat una nòmina força enriquidora: René Char, Carles Camps Mundó, Margarita Ballester, Salvatore Quasimodo, Iannis Ritsos, Jean Serra, etc. Es tracta d'una col·lecció que sobretot funciona per subscripció: quatre títols cada any per un import de 38 euros. Segons els mateixos editors, es tracta d'una iniciativa que vol donar a conèixer «textos inscrits dins d'una poètica oberta i de propòsits renovadors», amb l'objectiu d'esdevenir una col·lecció de referència per a les poètiques de l'actualitat. I ser d'on no sóc, de Roger Costa-Pau (Barcelona, 1966), és l'últim llibre que han tret aquests amants de la poesia â"Antoni Clapés, Miquel Tuneu i Víctor Sunyol són els qui dirigeixen aquesta empresa tan arriscada com singular i atractivaâ" per intentar avançar en la seva comesa de renovació poètica. Tot i que el poemari està dividit en tres parts, pot considerar-se un llarg, dispers, eclèctic, poema únic. Un vast discurs introspectiu i analític, bastit sobretot a base d'imatges i amb un component elevat de reflexió entorn dels interrogants de sempre. Moltes vegades, però, hom resta amb la sensació de no entendre gairebé res, ja que la successió de paraules â"no s'escau aquí parlar de versosâ" resta oberta a tantes interpretacions i sentits com al nombre de possibles lectors. Així, com diu Carles Hac Mor a l'epíleg, «cada poema condueix la poesia a carrerons sense sortida lògica, crea contradiccions a fi de posar-ho tot en crisi», i l'hermetisme impera sobre una part considerable del discurs. En qualsevol cas, es poden trobar espurnes de veritable poesia, poemes que formen una unitat pròpia, independent, amb un registre lèxic excel·lent i un ritme ben aconseguit. Cal celebrar el coratge i l'entusiasme de tota la gent involucrada en aquest magnífic projecte que ens arriba des de Vic. Per molts d'anys!
També a Opinió
- Ha mort Manel Domenech, incansable lluitador per la Llibertat i la República
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Tot a punt per a la Diada per la Llengua més reivindicativa: «No es pot agredir impunement la llengua, el territori i la memòria d’un poble»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.