A les Illes Balears tenim una sigla que aquesta setmana fa trenta anys d'existència a Menorca. Es diu amb la contundència d'una sola síl·laba (gutural oclusiva, vocal posterior tancada i bilabial oclusiva): GOB. Fixem-nos que els menorquins (llevat d'aquells brèvols que pretenen emprar la «modalitat» genuïna a base de salar fins i tot els mots que en bon menorquí no hem salat mai!) introduïm el substantiu amb l'article determinat masculí EL. No es gob, com si fos un nom vulgar, qualsevol cosa; sinó el GOB. L'article literari, a les zones on habitualment «salam», sol tenir una funció diferenciadora i distintiva: en aquest cas suposa el reconeixement d'un prestigi que el Grup d'Ornitologia Balear s'ha ben guanyat. Deim «el GOB» amb la mateixa dignitat que atorgam a la Terra, el Cel o la mar. I anomenar el GOB és anomenar l'entitat més emblemàtica en la defensa del territori, del paisatge, de l'economia sostenible, d'un medi on la vida valgui la pena de viure perquè té qualitat. Sí que és ver que el nom li ve d'aquells ornitòlegs â"recordem entre els primers en Pere Prats (al cel sia)â" observadors, estudiosos, enamorats dels ocells ...; però els ocells, com la resta dels éssers vivents, s'integren en un hàbitat interrelacionat que un cert equilibri el fa possible, és l'ecosistema. Tot s'implica; res no s'entén separadament. I quan es trenca una cadena, doncs no sols els ocells, sinó tot, tard o d'hora, se'n ressent. Ho deia fa pocs dies a Barcelona Vandana Shiva a la Trobada Internacional dels Amics dels Arbres, una iniciativa de reflexió sobre la desforestació, el canvi climàtic i el conjunt de problemes que amenacen el planeta Terra: â"No és només la necessitat de protegir els arbres, sinó que el conjunt de la nostra societat necessita un canvi radical. En l'economia capitalista, els arbres només tenen el valor econòmic que es pot aconseguir per la venda de la seva fusta. En l'economia usual hom només considera important «fer doblers» a costa d'emprar els recursos actuals i deixar els problemes per a les generacions futures. Els qui actuen així no s'estimen els seus fills o són uns grans irresponsables. En l'economia real, que defensa Shiva i que defensa el GOB, els arbres protegeixen la vida (permeten que nombroses espècies visquin i se n'alimentin), són «guardians de l'aigua» (a les regions amb massa arbòria es conserva millor la humitat i hi plou més), eviten l'erosió i minimitzen els danys de les inundacions. A més a més, ningú no pot dubtar que tenen un paper important en la lluita contra el canvi climàtic i la qualitat de l'aire. Si es fa balanç de tots aquests valors â"diu l'activista índiaâ", és evident que el preu de la fusta és insignificant. Açò fa bona la dita sentenciosa: «només el galifardeu confon el valor amb el preu». No cert, que no és el mateix! Hi ha coses tan valuoses, tan ... que no tenen preu.

Una de les eines programàtiques més importants del GOB, ultra la seva funció fàctica en la defensa del medi natural, és l'educació ambiental. Com que només s'estima allò que bé es coneix (i «qui estima Menorca, no la destrueix» és el seu eslògan), el GOB dóna prioritat al coneixement, a la divulgació científica, ja que aquesta tasca és la més segura a l'hora de retre fruits.

En una època de campi qui pugui, que entén la vida sense perspectiva â"qui dia passa any empeny i qui vengui darrere ja tancarà sa barreraâ", el GOB és un factor d'identitat. Perquè oposa a l'individualisme creixent un sentit viu de comunitat, imprescindible per a ser com a persones. El mateix sentit comunitari que implica l'exercici d'uns drets i l'assumpció d'uns deures. Se sosté la solidaritat si s'assumeixen deures envers els contemporanis (deures de justícia) i envers les generacions futures (deures ecològics). La identitat dóna a l'individu seguretat, es reconeix en un paisatge, en una llengua, en uns ideals compartits; una identitat que permet somiar, dissenyar projectes socials que superin els reptes que ens presenta el nostre món. Unes identitats electives (les triam perquè volem) i que, sense ser excloents, poden ser concèntriques: des de les familiars i locals fins a les més universals humanes.

Exemple de societat civil dinàmica, en diàleg amb el poder polític, col·laborant-hi des de la seva autonomia en projectes prèviament convinguts, però sense perdre la distància crítica, tot plegat, junt amb el rigor dels seus plantejaments, ha conferit al GOB una autoritat indubtable.

Per molts de motius, idò, el nom del GOB va més enllà de la seva denotació primera. Avui és paraula fortament connotada dins la societat menorquina i balear. Arrossega associacions molt positives per a les persones civilitzades i amants de la natura i, açò també, és pitjor que el diable o té un sentit feréstec per als especuladors, depredadors i gent sense escrúpols. Trenta anys de lluita, mobilitzacions, campanyes, contenciosos administratius amb les eines de la raó i de la legalitat mostren una trajectòria impressionant. Un gran actiu per a la societat civil menorquina i balear.

El GOB continua sent necessari. Si avui tenim una illa amb uns paratges naturals que es mostren amb orgull a les fires turístiques internacionals, en bona part és gràcies a la gent del GOB, que ha sabut pensar el futur en termes de qualitat de vida.

Fa just cinc anys, quan el GOB feia el seu primer quart de segle, em demanava què hauria estat de les Illes Balears sense el GOB. És bo de dir: un malson o un desastre més gros del que constatam a hores d'ara a molts indrets de la costa. Perquè el GOB ha estat per a la Natura l'Àngel de la Guarda d'aquests paratges front a l'Àngel Exterminador: «Salvem s'Albufera d'es Grau», «Salvem la costa sud de Ciutadella»... Quantes i tan transcendents missions salvífiques! Per açò no vull ni imaginar què hauria estat d'aquestes terres i d'aquestes aigües (dolces/salades) i del cel i tot, si el GOB no hagués existit o no hagués assolit aquestes tres glorioses dècades d'existència. El GOB ha demostrat la seva capacitat fàctica. Com? Amb el seu seny científic, amb la seva competència jurídica de moure's en el presumpte estat de dret, quan ha fet falta, i també, per què no, amb la seva rauxa social. Vet aquí les palanques mobilitzadores que han sabut plantar cara amb èxit a les palanques del poderosos, que són des de sempre â"en boca d'Alcibíades el grecâ" la mentida i la força.

Llavors, fa cinc anys, vaig escriure uns mots de gratitud, que em plau reproduir perquè crec que continuen vigents: â"Gràcies, GOB, perquè exerceixes el discurs de la racionalitat i ens fas present la virtut enmig de la grolleria d'aquests temps sense alè, com Hamlet deia a la seva mare: «Preservau el futur i no adobeu amb fems les males herbes per er-les més podrides...».
Enhorabona i per molts anys!