A les Illes Balears tenim una sigla que aquesta setmana fa
trenta anys d'existència a Menorca. Es diu amb la contundència
d'una sola síl·laba (gutural oclusiva, vocal posterior tancada i
bilabial oclusiva): GOB. Fixem-nos que els menorquins (llevat
d'aquells brèvols que pretenen emprar la «modalitat» genuïna a base
de salar fins i tot els mots que en bon menorquí no hem salat mai!)
introduïm el substantiu amb l'article determinat masculí EL. No es
gob, com si fos un nom vulgar, qualsevol cosa; sinó el GOB.
L'article literari, a les zones on habitualment «salam», sol tenir
una funció diferenciadora i distintiva: en aquest cas suposa el
reconeixement d'un prestigi que el Grup d'Ornitologia Balear s'ha
ben guanyat. Deim «el GOB» amb la mateixa dignitat que atorgam a la
Terra, el Cel o la mar. I anomenar el GOB és anomenar l'entitat més
emblemàtica en la defensa del territori, del paisatge, de
l'economia sostenible, d'un medi on la vida valgui la pena de viure
perquè té qualitat. Sí que és ver que el nom li ve d'aquells
ornitòlegs â"recordem entre els primers en Pere Prats (al cel
sia)â" observadors, estudiosos, enamorats dels ocells ...; però els
ocells, com la resta dels éssers vivents, s'integren en un hàbitat
interrelacionat que un cert equilibri el fa possible, és
l'ecosistema. Tot s'implica; res no s'entén separadament. I quan es
trenca una cadena, doncs no sols els ocells, sinó tot, tard o
d'hora, se'n ressent. Ho deia fa pocs dies a Barcelona Vandana
Shiva a la Trobada Internacional dels Amics dels Arbres, una
iniciativa de reflexió sobre la desforestació, el canvi climàtic i
el conjunt de problemes que amenacen el planeta Terra: â"No és
només la necessitat de protegir els arbres, sinó que el conjunt de
la nostra societat necessita un canvi radical. En l'economia
capitalista, els arbres només tenen el valor econòmic que es pot
aconseguir per la venda de la seva fusta. En l'economia usual hom
només considera important «fer doblers» a costa d'emprar els
recursos actuals i deixar els problemes per a les generacions
futures. Els qui actuen així no s'estimen els seus fills o són uns
grans irresponsables. En l'economia real, que defensa Shiva i que
defensa el GOB, els arbres protegeixen la vida (permeten que
nombroses espècies visquin i se n'alimentin), són «guardians de
l'aigua» (a les regions amb massa arbòria es conserva millor la
humitat i hi plou més), eviten l'erosió i minimitzen els danys de
les inundacions. A més a més, ningú no pot dubtar que tenen un
paper important en la lluita contra el canvi climàtic i la qualitat
de l'aire. Si es fa balanç de tots aquests valors â"diu l'activista
índiaâ", és evident que el preu de la fusta és insignificant. Açò
fa bona la dita sentenciosa: «només el galifardeu confon el valor
amb el preu». No cert, que no és el mateix! Hi ha coses tan
valuoses, tan ... que no tenen preu.
Una de les eines programàtiques més importants del GOB, ultra la
seva funció fàctica en la defensa del medi natural, és l'educació
ambiental. Com que només s'estima allò que bé es coneix (i «qui
estima Menorca, no la destrueix» és el seu eslògan), el GOB dóna
prioritat al coneixement, a la divulgació científica, ja que
aquesta tasca és la més segura a l'hora de retre fruits.
En una època de campi qui pugui, que entén la vida sense
perspectiva â"qui dia passa any empeny i qui vengui darrere ja
tancarà sa barreraâ", el GOB és un factor d'identitat. Perquè oposa
a l'individualisme creixent un sentit viu de comunitat,
imprescindible per a ser com a persones. El mateix sentit
comunitari que implica l'exercici d'uns drets i l'assumpció d'uns
deures. Se sosté la solidaritat si s'assumeixen deures envers els
contemporanis (deures de justícia) i envers les generacions futures
(deures ecològics). La identitat dóna a l'individu seguretat, es
reconeix en un paisatge, en una llengua, en uns ideals compartits;
una identitat que permet somiar, dissenyar projectes socials que
superin els reptes que ens presenta el nostre món. Unes identitats
electives (les triam perquè volem) i que, sense ser excloents,
poden ser concèntriques: des de les familiars i locals fins a les
més universals humanes.
Exemple de societat civil dinàmica, en diàleg amb el poder
polític, col·laborant-hi des de la seva autonomia en projectes
prèviament convinguts, però sense perdre la distància crítica, tot
plegat, junt amb el rigor dels seus plantejaments, ha conferit al
GOB una autoritat indubtable.
Per molts de motius, idò, el nom del GOB va més enllà de la seva
denotació primera. Avui és paraula fortament connotada dins la
societat menorquina i balear. Arrossega associacions molt positives
per a les persones civilitzades i amants de la natura i, açò també,
és pitjor que el diable o té un sentit feréstec per als
especuladors, depredadors i gent sense escrúpols. Trenta anys de
lluita, mobilitzacions, campanyes, contenciosos administratius amb
les eines de la raó i de la legalitat mostren una trajectòria
impressionant. Un gran actiu per a la societat civil menorquina i
balear.
El GOB continua sent necessari. Si avui tenim una illa amb uns
paratges naturals que es mostren amb orgull a les fires turístiques
internacionals, en bona part és gràcies a la gent del GOB, que ha
sabut pensar el futur en termes de qualitat de vida.
Fa just cinc anys, quan el GOB feia el seu primer quart de
segle, em demanava què hauria estat de les Illes Balears sense el
GOB. És bo de dir: un malson o un desastre més gros del que
constatam a hores d'ara a molts indrets de la costa. Perquè el GOB
ha estat per a la Natura l'Àngel de la Guarda d'aquests paratges
front a l'Àngel Exterminador: «Salvem s'Albufera d'es Grau»,
«Salvem la costa sud de Ciutadella»... Quantes i tan transcendents
missions salvífiques! Per açò no vull ni imaginar què hauria estat
d'aquestes terres i d'aquestes aigües (dolces/salades) i del cel i
tot, si el GOB no hagués existit o no hagués assolit aquestes tres
glorioses dècades d'existència. El GOB ha demostrat la seva
capacitat fàctica. Com? Amb el seu seny científic, amb la seva
competència jurídica de moure's en el presumpte estat de dret, quan
ha fet falta, i també, per què no, amb la seva rauxa social. Vet
aquí les palanques mobilitzadores que han sabut plantar cara amb
èxit a les palanques del poderosos, que són des de sempre â"en boca
d'Alcibíades el grecâ" la mentida i la força.
Llavors, fa cinc anys, vaig escriure uns mots de gratitud, que
em plau reproduir perquè crec que continuen vigents: â"Gràcies,
GOB, perquè exerceixes el discurs de la racionalitat i ens fas
present la virtut enmig de la grolleria d'aquests temps sense alè,
com Hamlet deia a la seva mare: «Preservau el futur i no adobeu amb
fems les males herbes per er-les més podrides...».
Enhorabona i per molts anys!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.