La voluntat personal de les persones és la que mou el món. La frase no és meva, però a hores d'ara no em ve al cap el geni que la va escriure per primera vegada, però que segurament l'havia sentida a algú altre, perquè l'home és original però mor copiant â"aquesta sí que sé de qui és, de l'Àngel Cappa, un entrenador de futbol que era el segon de Valdano, aquell home que de tant en tant parla de futbol, però segur que també l'havia copiat. Sigui com sigui, qui la va escriure per primera vegada tenia raó, perquè sense la voluntat personal de tota la gent que hi ha al darrere de S'Esclop, la revista poètica amb més bona voluntat del nostre panorama, no es podrien assolir fites com el número especial dedicat a Josep Maria Llompart i que és una joia per la quantitat de feina que hi ha per aplegar i reproduir en forma facsímil tot el que hi podeu trobar. No us contaré res més, perquè si no perdria la gràcia, però és d'aquests números que val la pena guardar ben guardats. Sense la voluntat personal de l'Àlex Rigola no s'hauria pogut dur a terme l'impressionant muntatge que és 2666, cinc hores de teatre de magnífica qualitat per intentar col·locar sobre l'escenari algunes de les paraules i de les màgies que va crear un home d'una voluntat personal de ferro, però que a més a més estava tocat per la vareta dels deus creadors i inspiradors: Roberto Bolaño. En el marc del festival de teatre grec s'han ajuntat dos genis per crear un monument a la literatura, a les paraules, i per alertar-nos del poder del mal. L'obra tornarà al Lliure el novembre i farà temporada per diferents indrets i val molt la pena veure-la, especialment si heu llegit el llibre magistral de Bolaño, una obra mestra de la literatura universal de tots els temps (i no és una exageració). Sense la voluntat personal de Paco Ignacio Taibo II i de tots els que s'han anat sumant al seu projecte, Gijón no viuria des de demà immersa en la celebració del festival cultural més impressionant de l'estiu europeu, la setmana negra de Gijón. El festival combina el fotoperiodisme, la novel·la negra, la novel·la històrica, el còmic, els concerts, el jazz i el cinema no convencional, és a dir, totes aquelles coses que normalment â"i erròniamentâ" estan allunyades de la cultura que sol ocupar els espais dels mitjans de comunicació. Tot això en el marc incomparable de Gijón, una ciutat que ha sabut reconvertir-se després de les greus complicacions de la crisis de les seves drassanes i que pot ser un bon mirall per a Palma i la seva flamant nova batlessa Aina Calvo. La setmana negra presenta un programa pel qual matarien moltes institucions culturals del nostre país... sempre que reconeguessin la qualitat més que envejable del gènere. I a més a més, enguany hi afegeix el mèrit de comptar amb la presència de Paula Cifuentes, una autora revelació que a sobre és la més guapa de les autores convidades i que ens ha donat una lliçó d'història al voltant d'Hernando Colón que difícilment oblidarem. El seu també és un exemple de voluntat personal i de decisió. Així doncs, tenim tres exemples perfectes de com la voluntat personal supleix moltes de vegades la manca de pressuposts, la falta de suports i els reptes més difícils. Ara bé, també és cert que una maneta per ajudar no fa gens de falta. Així que, institucions de les Illes, posau-vos les piles. Exemples i projectes no en falten.