A mesura que s'ha concretat la probabilitat d'un govern presidit per Francesc Antich s'ha recuperat parcialment i selectiva l'argumentari sobre el passat, sobretot relacionat sobre els èxits i els fracassos del govern del 1999. En clau de present, s'ha insistit sobre la voluntat de no cometre els errors del passat, la consciència que ara no es pot fallar i que es necessita una gran capacitat de consens amb els poders econòmics i socials. Per ventura, una de les assignatures que no assoliren l'objectiu desitjat en la legislatura de Progrés va ser, precisament, la comunicació, entesa com aquella capacitat de transmetre clarament el punt de vista des del qual es gestionaven les institucions. Hom s'adona molt ràpidament que allò que es pretén, sobretot des d'alguns poders, és posar de manifest que la dreta gestiona i l'esquerra enreda; que la dreta sega i l'esquerra espigola. D'aquesta manera s'ha introduït, com un element consubstancial de la ciutadania illenca, que l'esquerra no té capacitat suficient per manejar de manera eficaç els registres d'una economia que compagina tres o quatre caixes en paral·lel. Ordenar un model social i econòmic d'aquestes característiques; consensuar models de promoció i de captació de mercats; i agombolar interessos tan antagònics alhora no ha estat fàcil mai per a ningú, i en aquest sentit em faig ressò de la tesi de l'amic de Guillem Frontera quan afirma que amb el PP les coses tenen una tendència a acabar malament. De la circumstància política actual se'n poden extreure diversos plantejaments i estratègies, un dels quals, per ventura, el més evident, és que el nou govern hauria d'aprendre del passat i transformar-ne la inèrcia de descontent i d'irritació que ha provocat, sobretot. Les micropolítiques i les prioritzacions del Pacte de 1999 van ser encertades, però foren insuficients per uns i mal vistes pels altres; les macropolítiques i projeccions del PP de 2003 s'han excedit d'allò que tradicionalment es considerava el sentit comú i han creat alarma en uns i han provocat divisió en els altres. Antich té, ara, el repte de rompre la tendència pendular dels darrers dotze anys a les Balears i oferir un model centrat que introdueixi austeritat entre els taurons, i pragmatisme i eficàcia entre els que se senten cridats a defensar les essències.
Pere Fullana, historiador
