És evident que el Partit Popular va perdre les eleccions, malgrat el suport incondicional de l'esquerra que feia tot el que sabia per veure'l presidint pòdium. Foren el ciutadans, amb el seu vot, els que decidiren cedir la batuta del país al centre-esquerra i enviar el Pepé a cotxeres. Però l'esquerra (UM és una altra cosa) no va fer gaires mèrits per guanyar-se l'aprovat. I ara, un mes després de la cita electoral, continua abonada a un missatge tebi, ni fred ni calent. Amb aquest llenguatge, que tan sols expressa dubtes, difícilment encaterinarà la ciutadania. D'ençà que UM va deixar entreveure la possibilitat de donar suport a la formació d'un nou Pacte de Progrés, l'esquerra va començar a pegar-se cops pel pit públicament. Tan aviat com un periodista acosta la carxofa a la boca de qualsevol líder, el líder en qüestió aprofita l'avinentesa per a descarregar la consciència. Les esquerres arrosseguem la culpa històrica d'existir. Així diuen: no caurem en els errors de l'altra legislatura; a diferència de fa quatre anys procurarem sospesar totes les decisions; tocant a turisme no prendrem cap mesura sense consens previ amb el sector hoteler; hem après de la inexperiència, etcètera, etcètera. He escrit etcètera, etcètera? Doncs afegiu: etcètera, etcètera, etcètera. Si l'esquerra continua per aquest camí caracteritzat pel cop al pit i el mea culpa, no trigarem gaire a veure com Monsenyor Murgui baixa del colomer de la Seu, on va refugiar-se el 27-M (han arribat els rojos!), i ens proposa encetar la legislatura amb la convocatòria d'una Santa Missió per a redimir la gent tarada d'esquerres (i tanmateix filla de Déu) dels pecats d'obra i pensament que ha comès. Cas que la cosa tiri endavant, Monsenyor pot excloure ERC del mea culpa col·lectiu, perquè ERC ha demostrat no tenir res seu. De fet, els d'ERC poden ingressar en bloc a l'ordre d'Assís, on probablement els espera un futur més engrescador que en la política. No exagero, ni poc ni gens. ERC ha fet campanya per als altres i han celebrat l'èxit del BLOC amb una joia que sols s'entén a partir de la lectura del desè manament. Recordeu: no cobejaràs els béns d'altri. ERC ha treballat per l'esquerra amb un cor net, angelical. A tot estirar aspira que li deixin gestionar l'IEB, i encara és per a lliurar-ne la presidència a un independent que, mireu per on, pobre al·lot, aplegarà en el cap més sol que una plaça de toros esperant i esperant (com espera) a la porta de casa el motorista amb el nomenament. Bé, deia que aquests dies l'esquerra fa acte de contrició. I, realment, ho hem d'agrair. Tothom que expressa voluntat de millorar, és mereixedora d'un aplaudiment. Però, vés per on, no n'hi ha per tant. Primera, perquè a l'anterior legislatura progressista les Illes Balears no foren una rèplica de Cuba, ni prop fer-s'hi! Segona, perquè encara esperem (si tant voleu en amable resposta al cloqueig de l'esquerra) que gent com Pere Cañellas o Gabito Escarrer, de l'Hosteleria Korps, donin mostres de penediment del seu passat bel·licós. De manera que tantes promeses de bona conducta per part d'Antich i els seus, embafen més que dues cullerades de blanc d'ou pujat. Sí, sí: ja ho sabem. El nou Pacte de Progrés ha de fer ús de la moderació, si tant voleu, perquè la moderació és saviesa. Però, vius!, ésser moderat no vol dir fer la farina blana. Hauria de tenir sempre present, l'esquerra, que els ciutadans que l'han votada no li exigeixen fer la gara-gara a la dreta més cavernícola, sinó que esperen que governi amb seny i rectitud, la qual cosa equival a dir de manera diametralment oposada a com ho va fer el govern de Jaume Matas. Tanmateix, entre proclames de penediment i cops pel pit dels seus líders, ja comencen a tenir dubtes. Jo els comparteixo. Els quatre anys darrers hem marcat el pas de l'oca. No voldríem que ens n'esperessin quatre marcant el pas de la lloca. Abans, cicuta.
Llorenç Capellà, escriptor
