Dijous passat va ser el Dia Internacional de la Música. Aquest mateix dia, la batlessa de Palma, Aina Calvo, va tenir jornada de protocol i bones intencions: per exemple, va visitar la redacció d'aquest diari. També visità Pere Rotger, president del Parlament de les illes Balears. A Palma, fou un dia d'una certa intensitat poètica: es presentaren dos llibres de poemes: a la llibreria Àgora, un volum de traduccions del poeta/traductor Guillem Nadal -quin gran personatge mallorquí, quina manca de consideració que tenim quasi tots plegats per la seva obra, pel seu record!-; i eQuadern del manobre, de Joan Perelló, a la llibreria Quart Creixent. Uns versos d'Eduardo Jordà i unes litografies de Menéndez Rojas formen una edició de bibliòfil, una joia perquè t'acompanyi la resta de la teva vida: també fou presentada dijous passat, era un dels actes commemoratius del 25è aniversari de la fundació del taller 6a i de les seves edicions. Ciutadà Kane, d'Orson Welles, fou confirmada com a obra cimera de la història del cine, Casablanca deixava el segon lloc a El padrí i quedava la tercera. Això són beneitures, quina és la millor obra de teatre de la història del món? Quin el millor poema, o el millor vers? Dijous el Govern balear cedí al Museu des Baluard l'obra Efquiffe pour les longeurs, de Léger. La directora de la Fundació Pilar Juncosa i Joan Miró Palma, Magdalena Aguiló, presentà els actes de la celebració de Sant Joan. Continuaven les negociacions per a la futura formació del govern de la nostra comunitat (i del Consell de Mallorca). En la proposta del PSOE al Consell, aquest partit es quedaria amb Cultura -no havia de ser per al Bloc? El PSOE tendria moltes dificultats per explicar el pacte amb el PP per a un estatut no gaire respectuós amb la llengua. Però tendria Territori, al front del qual hi hauria Lluïsa Dubon, amb experiència de gestió territorial on millor s'ha duit aquesta qüestió, a Menorca. Jaume Font tenia al calaix 55 projectes de millora dels torrents. La Caixa de Colonya presenta comptes: no són els més grans, són els millors. El batle de Calvià (PP) es posa un sou a to amb el mercat: 90.000 euros. El batle de Sóller (UM) se'l rebaixa. Finalment: el PSM d'Andratx ha pogut celebrar un dinar per no lamentar-se. I més coses, que varen ocórrer dijous passat. He de confessar que la notícia que més em va commoure va ser la «sobtada» desaparició del llac Los Témpanos, de Xile. També fou el dia en què Matas va anunciar que abandonava la política. Se'n va a Nova York, on sembla que ja té una feina aparaulada, diuen que amb Florentino Pérez. Se'n va dient que estima aquesta terra i que sempre l'estimarà, i que, sigui on sigui que el porti la vida, sempre tendrà aquesta terra al cor; i que continuarà treballant per aquesta terra, aquesta terra, aquesta terra... Una història d'amor sincer i desinteressat. Deu tractar-se d'això.