Ahir, dimarts, vaig rebre un document extraordinari titulat «Una dreta desacomplexada», que contenia una anàlisi acuradíssima sobre els resultats de la dreta francesa a les eleccions presidencials i legislatives. L'autor, un amic professor de Sociologia de la Sorbona, signava el document com a P.O. La Vid E. i em demanava que no en revelàs la identitat. Vaig passar de la sorpresa inicial a la curiositat, és a dir, a llegir immediatament els vuit folis que contenia aquell document prometedor. Des del primer moment, no vaig poder resistir-me a comparar l'anàlisi electoral francesa al de les Illes Balears, del passat 27 de maig. Només un parell de referències a l'article esmentat són suficients per adonar-nos d'algunes similituds, en un context en el qual la campanya ha tingut també en comú un cert descrèdit de la vida política, la inducció a l'abstencionisme i un intent sistemàtic d'esborrar la memòria en la cada cop més fràgil consciència de la ciutadania. La dreta francesa afirma el confident anònim, equipara la seva victòria ideològica a la de la premsa i els mitjans de comunicació de masses, àmpliament controlats pels sectors punters del capitalisme francès. També aquí, indubtablement, la confrontació s'ha lliurat a través dels mitjans i, per això mateix, és a través dels mitjans que hem d'interpretar la posició i les estratègies postelectorals de les diferents formacions polítiques. En qualsevol cas, allò que ha passat a França arran del referèndum sobre la Constitució Europea i la crisi de l'esquerra, tot plegat ha generat uns nous moviments cívics, amb una acció i un treball de formiga dels militants polítics més insignificants, fenomen que ha permès que la política tornàs a les bases. També a les Balears, la ciutadania conscient -a través de plataformes cíviques, sobretot- han transmès un missatge categòric al poder polític i econòmic del nostre país. No es pot fer tot, la política és alguna cosa més que la capacitat de pagar el compte després d'una sessió de barra lliure, en la qual tothom ha pogut satisfer les seves necessitats individuals i egoistes. Un país pot funcionar de moltes maneres, la millor sempre és la més realista, la que millor respon al país real i s'allunya del país oficial fet a mida dels interessos amb la complicitat de l'administració.