Jaume Jaume s'acomiada, avui, després de deu anys, com a batle d'Algaida. Ho deixa satisfet de la feina feta, convençut d'haver engrandit la cultura socialista d'Algaida, orgullós de deixar un patrimoni i de donar pas a una nova generació, més jove. Sap que ha complit un cicle, una quarta part de la seva vida dedicada al poble i un poc més d'una tercera part del període democràtic postfranquista, potser fins i tot conscient que la feina millor és aquella que ningú no ha vist i probablement només uns pocs valoraran. Un moment donat, quan encara a penes no tenia experiència política, va ser l'elegit per Francesc Antich per continuar la seva forma de fer política i, ara, deu anys després, ell mateix ha passat la torxa a Francesc Miralles. Els que hem tingut ocasió de col·laborar puntualment amb en Jaume coneixem les seves virtuts i sabem el grau de rigor i de serietat que hi ha en cada una de les seves accions, propostes i estratègies polítiques. Per això mateix també coneixem les seves limitacions, moltes de les quals conseqüència de la força, la disciplina i l'empenta personal, no sempre ben interpretada ni ben digerida per tots. Mai no ha estat fàcil esser batle, però només ho poden esser aquells que hi creuen profundament i només ho haurien de ser aquells que, com en Jaume, són una garantia d'honestedat i de rigorositat, malgrat que sovint això esdevengui incompatible amb el populisme que una part de la ciutadania reclama. El temps ajudarà a ubicar millor allò que ha representat la batlia d'en Jaume en el paisatge de la vida política i social, ateses les dificultats intrínseques que porta associades la vida local. Quan ell mateix s'alliberi de la tensió i recobri aquella llibertat plena que atorga la vida civil als «homes importants» tindrem la perspectiva per sospesar l'obra que deixa un «home de pes». Un volum que, com podeu imaginar, no es pot mesurar a la bàscula, sinó des de la sensibilitat i la capacitat d'entendre que Algaida ha tingut un batle llest i culte. Llest en el sentit de tenir les habilitats i la visió necessària per cercar allò que des d'una mirada justa era el millor per al municipi i, sobretot, culte. És difícil trobar, en el segle XXI, un batle com en Jaume que, sense deixar de tocar de peus a terra, manegi un registre de coneixement de volada i disposi del criteri per administrar-lo. Des d'aquesta perspectiva, avui, és un dia per reconèixer, un per un, tots aquells que han acompanyat en Jaume en aquesta aventura de governar Algaida durant una dècada. Un dia, també, per tenir un gest amb aquells que, adesiara, han anat quedant pel camí, accidentats en les petites batalles.