Amb Aina Calvo (des d'avui) proclamada batlessa de Palma i els pròxims nomenaments de Francesc Antich com a president autonòmic i Francina Armengol com a presdienta del Consell és evident que el PSIB-PSOE arriba al seu zènit d'ostentació de càrrecs institucionals a Mallorca i a les Balears i enceta una nova etapa política carregada d'il·lusió per al conjunt dels progressistes illencs. Però aquest avanç històric de l'esquerra mai no hauria estat possible sense la decidida i valenta decisió d'Unió Mallorquina i, sobretot, de la seva presidenta, Maria Antònia Munar, pròxima presidenta del Parlament. Munar ha tornat a executar amb precisió matemàtica la seva vocació política de ser la balança i l'equilibri de la política balear. Sens dubte ha pactat amb Antich perquè l'actitud socialista sempre ha estat molt més respectuosa sobre el que reprenta UM del que ho ha estat el PP. Perquè per sobre del centrisme demostrat sempre pel partit de Munar el secret de la seva pervivència, fins i tot en les circumstàncies més difícils, es deu a la seva oberta defensa dels valors més preuats dels mallorquins: llengua, cultura, territori, costums, personalitat, medi ambient i idiosincràsia. Això és el que no ha entès el PP de Matas, que ha intentat engolir el centre nacionalista sense entendre que amb la seva obsessió no posava en perill un partit, sino els valors que representa. Per això la resposta de l'electorat fou contundent i clara. D'aquesta manera, el gran poder acumulat ara pels socialistes i pel conjunt de l'esquerra s'ha de fonamentar també en la defensa dels valors de llengua, cultura i fins i tot sentiments que representa UM. Qui vagi contra aquests principis difícilment podrà governar.