Avui, 16 de juny, serà, sens dubte, un dia assenyalat que entrarà a formar part de la nostra memòria col·lectiva. Després de quatre legislatures de regnat absolut de la dreta, Ciutat canvia de rumb ideològic i, per tant, de dirigents. Aina Calvo té quatre anys per desfer bona part dels disbarats i, sobretot, per demostrar que és possible governar en coalició. De moment, la nova batlessa compta amb el suport dels seus i, fins i tot, amb el respecte de la dretona més reaccionària que no ha dubtat a qualificar la posició de Calvo com el triomf de la dignitat davant l'absolut mercadeig. Calvo va arribar a la candidatura superant traves i punyalades internes. A pesar de l'escàs suport del seu mateix partit, de la nul·la presència institucional i del boicot d'alguns mitjans de comunicació, la psicòloga va optar per fer feina, tocar portes, organitzar reunions, en definitiva, donar-se a conèixer. Amb poc temps, va passar d'ésser la candidata desconeguda dels socialistes a Aina Calvo, una candidata, aliena a l'aparell de ferro del partit, que parlava clar i es comprometia a no vendre els vots dels seus per un tros del pastís. De moment, i a pesar de les grans pressions que ha rebut, Calvo s'ha mantingut fidel a la seva promesa, un fet extraordinari en una terra de mercaders com la nostra. Ara, a partir de dilluns, comença l'etapa més difícil: governar amb socis i amb un PP destronat. Un partit que si qualque cosa el caracteritza a l'oposició és la seva absoluta deslleialtat i joc brut.

A hores d'ara, es desconeix si els conservadors perdran definitivament el govern a totes les institucions de les Illes. Serà la primera vegada que el PP no tengui una institució de pes, o l'ajuda de Madrid, per fer-se fort i orquestrar la reconquesta. És clar que aquest partit i els seus votants pensen de debò que ells són els elegits. I, per tant, és fàcil imaginar-se'ls esmolant els ganivets contra el seu líder, que ja no dubten de qualificar de frívol i fluix. És evident que Matas no hi ha deixat el fetge, en la negociació, però també es vera que quan la derrota és un fet, més val no fer gaires oferiments que després s'utilitzin com a element d'humiliació. Fratricidis al marge, avui, 16 de juny, és un bon dia per començar a canviar la nostra petita història. Una història que a Palma, fins avui, s'ha escrit amb especulacions, ciment sense sentit i una gran pobresa intel·lectual.