«No és ni graciós», em va dir ja fa alguns mesos un bon aficionat. Es referia a Gregorio Manzano, que té per costum menysprear i intentar humiliar la premsa que no és adepta al règim o no li riu les seves particulars gràcies. El tècnic andalús -de Bailén- amb residència a Valladolid i domicili temporal a Palma està convençut que enguany ha fet un ou de dos vermells. Ha aconseguit situar l'equip a la zona mitjana i arribar al tram final de la temporada sense angoixes de darrera hora. Però jo som dels que no puc oblidar els innecessaris patiments d'una temporada irregular. En ocasions, dirigir un equip és tan senzill com emprar el sentit comú, que ja saben vostès que no és el més comú dels sentits. Manzano, en tot cas, és just significar que ha rectificat. Ara bé, avui ja ningú no discuteix que aquest equip està capacitat per a alguna cosa més que evitar la permanència. A més, tot i que els resultats són sempre el més important, el tècnic andalús no té categoria per dirigir el Mallorca. Això sí, personalment, sempre li estaré agraït. Mai cap entrenador, com va fer ell quan ens batià -al company Tomeu Terrasa i a mi mateix com a Zipi i Zape- m'havia dedicat una roda de premsa. Gràcies.