Guanyi qui guanyi aquesta lliga esbojarrada, no em digueu que no n'hi ha per sucar-hi pa: quan encara no s'han esvaït les rialles de l'afició blaugrana per les punxades galàctiques de l'etern rival i la desfeta del seu model de zidanes y pavones, quan cueja la sorna culé pels quilos de Ronaldo, les festorres nocturnes de les estrelles blanques i la pujadeta de fums dels qui s'havien de menjar el món i van acabar menjant morena, ara resulta que a Can Barça ha entrat el mateix mal. Les tertúlies radiofòniques filobarcelonistes en van plenes: que si autocomplaença i manca de compromís, que si els jugadors s'han cregut que com que eren els millors del món podien deixar de fer feina, que si són uns nous rics consentits... Algú fins i tot ha retret aquell presumpte afer de Ronaldinho amb una model francesa durant el Mundial d'Alemanya.
Bé, tot açò és més vell que l'anar a peu. És gairebé la regla que les ascensions massa ràpides acabin en esclafit, quasi sempre per culpa dels atacs d'estufera dels protagonistes. I ja diu un refrany mallorquí, que darrere s'estufera vénen els troncs secs, però no hi ha manera de criar seny. Tots ho sabem de memòria, però alerta quan ets tu qui comença a pujar com l'escuma... Llavors, per matisar les coses i poder continuar mirant-te al mirall, sempre podràs posar mà al comodí: són coses de la condició humana. Vaja, jo també m'ho pensava, que l'estufera era un pecat genuïnament humà. Però a la vista de les darrers notícies es veu que no, que aquesta xacra duu camí d'afectar, com a mínim, tot el regne animal. A Tailàndia han acomiadat dos cans policies que treballaven de detectors de drogues a un aeroport per comportament xulesc i assetjament sexual de passatgeres i companyes (humanes) de feina. Els protagonistes de la facècia, Mok i Lai, encarnen en versió canina la mateixa història de molts futbolistes d'elit. Procedents dels suburbis pobres de Bangkok, van créixer vagarejant per la sordidesa dels barris baixos de la ciutat, fins que un caçatalents els va descobrir i els va treure de l'enfango. En poc temps, i gràcies a les seves facultats naturals degudament entrenades, es van convertir en les estrelles titulars indiscutibles de la policia aeroportuària de Xiang Rai, rivalitzant en talent amb els millors cans estrangers i essent tractats com a reis. I ja hi som. Un passatger els va acusar d'haver-se pixat damunt el seu equipatge mentre hi cercaven droga, però els responsables policials van parlar de l'excés de pressió a què estaven sotmesos els dos cracs, que es dedicaven precisament a la recerca de crac i altres porqueries. És clar, potser els havia quedat una mica de cosa enganxada al nas, i feien el pallasso. Però les bravates van anar a més, i van començar a ser acusats de fer coses lletges a les senyores. Llavors, com passa sempre, totes les mirades es van dirigir cap a l'entrenador, el tinent coronel de la policia Jakopop Khamon. Jo no sé què els va dir, si va ser massa tou, o si Mok i Lai són uns pocavergonyes incorregibles. L'entrenador ha explicat que aquests cans són, al cap i a la fi, cans de carrer, i que malgrat l'entrenament mai no van assumir un canvi de modals. El fet és que Mok i Lai van persistir en el seu comportament llicenciós, i han acabat baixant a segona. Van tocar la glòria, i han acabat guardant porcs i pollastres, talment el destí del fill pròdig de la paràbola, però sense el final feliç. I ara, si voleu, tornem a parlar de la lliga de les estrelles.
