El Sarkozy gat â"presumptament- en una roda de premsa de després d'una de les reunions del G8 â"posau «Sarkozy drunk» al YouTube i jutjau la moixa vosaltres mateixos- humanitza el president francès. Tendrà altres mèrits â"ja ha demostrat amb escreix, almanco des d'aquí estant, que potser sí farà política d'una altra manera-, però aquesta desimboltura tavernària el referma davant dels adversaris. Aznar s'encoratja i diu animalades, quan â"presumptament- sopa amb el senyor Pesquera. No sabem com reaccionarien Bayrou o Ségolène, déu ens en guard! Sarkozy encongeix les espatlles, mig alça els braços i es posa a disposició. Tot un bon jan de banlieue. El meu negre, que és escèptic i no hi creu, diu que per jutjar Le Président hem d'esperar a veure'l perdre, o a veure'l negociar â"«no n'hi ha abastament», diu, «a veure'l (presumptament) empiulat»-, perquè no és gaire mal de fer recollir simpaties quan totes ponen.
Per aquestes contrades, al president en funcions li varen pondre totes ara fa quatre anys, i enlloc d'aprofitar el pacte que va haver de fer a contracor per crear complicitats, l'ha emprat per aprofundir en l'antipatia. Podria haver aparegut conciliador, cobrir-se d'una pàtina d'humilitat â"real o virtual, és el de menys-, establir ponts, consolidar aliances. A mitjan legislatura, tenia una guerra oberta.
I havia guanyat. Tenia majoria absoluta. I els estrategues populars varen calcular malament â"el càlcul electoral és impossible- i no han aconseguit passar el corró com tocava. Potser amb un altre candidat â"una retirada a temps-, potser manejant més bé els tempos, potser amb menys «complexos» encara â"tot i que el meu negre diu que un PP més radical només hauria aconseguit aïllar-se més-...
Diuen que està decidit. Vaja, que demà es troben Matas i Munar, i que Munar escoltarà. Pel que hem llegit, el president en funcions ha entrat de ple en el joc de les cadires: ja ofereix Cort.
Munar ha guanyat també la batalla postelectoral, a Ella és a qui li han d'oferir els sacrificis. Com ja sabeu, qualsevol article d'aquests dies és pura fabulació: tot hi val, perquè tot és possible. El meu negre diu que sap què faria Sarkozy en el lloc del president popular. I que només hi ha un element, que no és cap càrrec per a UM, que faria decantar l'opció cap a la dreta. ¿No diuen que, tanmateix, Matas deixarà la política si no ho aconsegueix?
