Passi el que passi i més enllà del signe del pacte polític que s'acordi, a partir de la pròxima setmana, començarà una nova conjuntura política a les Illes Balears. No sé, si com diu Forman, sortirem del zoològic i entrarem a la selva; o si més aviat ja ens hem trobat durant algunes legislatures a la selva, transitant sense brúixola i desconcertats. Allò que s'ha posat de manifest a partir del 27-M és que res ja no és com abans. El PP, líder indiscutible fins llavors, ha sofert un accident en plena cursa i els seus perseguidors més immediats estan en disposició d'associar-se i mantenir una estratègia de carrera que podria beneficiar-los i associar-los, contra aquell que s'ha autodefinit com enemic comú. D'això, el PP mateix n'ha fet una autocrítica pública, ateses les evidències, amb la intenció d'evitar una inversió de papers. Ho han fet abans de convertir-se ells mateixos en allò que Aznar denominava la «tropa». Per altra banda, la resta de formacions polítiques, que tenen en comú un model social alternatiu més en consonància amb la filosofia política austera i sostenible dels illencs, per ventura també han interioritzat que l'èxit és directament proporcional a la capacitat de control i de disciplina interna. Mentre observam els moviments i les estratègies ens adonam que emergeix un futur a curt termini esperançador, sobretot per aquells que creim encara en la democràcia i en la participació ciutadana. No és fàcil, i menys en un país meridional com el nostre, acabar amb segles d'autoritarisme, de caciquisme i de clientelisme, però és possible introduir novetats en l'ètica política, sobretot perquè els governs més enllà del seu signe s'automatizin seguint els codis de la llibertat individual. Si, en el pitjor dels casos, aquestes eleccions restassin com un avís, aquest hauria de ser que ja no es pot aplicar la norma clientelar, d'afavorir indiscriminadament els amics o afins i aplicar la llei als enemics o a aquells considerats com a perillosos socialment i políticament.