La decisió del Banc Central Europeu d'encarir el preu dels doblers fins al quatre per cent, amb una apujada d'un quart de punt, és una notícia preocupant per al teixit social balear atès l'altíssim índex d'endeutament hipotecari de la darrera dècada. No hi ha dubte que aquesta mesura influirà en l'economia balear, on els darrers anys la construcció s'ha convertit en una locomotora de dimensions cada cop més grans. Tot i així, la decisió del BCE és coherent. La fortalesa de l'euro es podria posar en perill per un excessiu encalentiment de l'economia. La pujada dels tipus d'interès incideix en el consum, que experimenta una certa frenada i, en conseqüència, en els preus. Ja és ben hora que arribi a Europa, i a llocs tan dinàmics com les Balears, un cert foment de l'estalvi o, almanco, de disminuir el consum com a factor estabilitzador. Però també cal preocupar-se per tants milers i milers de famílies i segments joves de la societat que s'han endeutat, sovint de manera excessiva, per aconseguir un habitatge i que ara es veuran forçats a sacrificis cada cop més grans per assumir els seus compromisos amb els bancs i caixes. L'important és que s'articuli una política d'habitatge intel·ligent i que la pujada del preu de l'euro no s'hagi d'assumir com un fet dramàtic. S'han d'establir mecanismes de control de l'especulació urbanística, una de les causes fonamentals de les distorsions del mercat. Les societats madures han de saber gestionar bé la riquesa que generen i la seva expressió monetària. A la llarga tothom hi surt guanyant.