A l'hora d'avaluar els resultats d'una candidatura intervenen tants de factors com l'avaluador vulgui. Pel que fa al Bloc, hi ha opinions per a tots els gusts a causa del fet que és una formació quadripartita i de naixement tan accidentat com que una part del qual batallà en contra de la seva existència fins un mes i escaig abans de les eleccions. Pel que fa als números estrictes, no ha fet un bon resultat. Els mateixos coalitzats feren a les eleccions generals de 2004 33.250 vots a Mallorca, per ara 37.349 al Parlament i 35.229 al Consell. Les autonòmiques són les «seves» eleccions, perquè se tracta d'una formació domèstica que, com totes les altres, ha d'obtenir prou més sufragis a aquests comicis que no als nacionals. No ha estat així. Per altra banda, de la comparació amb els vots de 2003 (que obtengueren per separat PSM, EU-Verds i ERC) la pèrdua és molt important: 14.284 vots manco al Parlament (27,6% de minva) i 16.404 al Consell (31,7%). Els resultats en vots són dolents. Ara bé, el Bloc no és una candidatura diguem-ne normal. Va néixer per dos motius. Un, evitar la desaparició d'EU-Verds i per apuntalar el PSM que anava de rota batuda. Mai no s'ha volgut crear un altre partit, fer una formació ideològica única, la qual cosa és impossible perquè cap part no se pot fondre amb les altres. Se tractava de no desaparèixer uns enguany i que l'altre no entràs en capella. I això s'ha assolit. Si el Bloc se manté (i se mantendrà perquè trencar-lo seria pitjor), la seva vida serà declinant però prosseguirà. Fermat al PSOE sens dubte, però viu. I que la seva existència sigui declinant és purament acceptar la realitat i actuar en conseqüència. Una realitat, la de la societat mallorquina, marcada pel declivi del nacionalisme (que mai havia tengut tan pocs vots com aquesta vegada) i el de l'esquerra socialista (un calaix de sastre de tot el que no és PSOE) que no «és» ideològicament res, sinó, que no és poc, mer vas comunicant polític amb el vot socialista. En aquesta societat, tant EU-Verds com PSM (i, evidentment, ERC, que ni tan sols s'atreví a presentar-se sola a les eleccions, coneixedora del que li passaria: el de sempre) no tenien futur per si sols. Així que feren el Bloc, i el resultat, des d'aquest punt de vista i a pesar que numèricament no han anat bé (ni en relació a sí mateix, 2004, ni als seus formadors per separat, 2003), ha estat satisfactori perquè ha assolit allò previst: sobreviure tots.
En segon lloc, el Bloc se va crear per intentar ajudar a evitar la majoria absoluta del PP. Els seus impulsors sabien que les dèries dels creients en el nacionalisme-no nacionalisme únicament conduïen a assegurar l'hegemonia conservadora, i optaren per acceptar que el que val és l'eix dreta-esquerra i, per tant, assumir que l'objectiu suprem havia de ser intentar evitar la victòria aclaparadora del PP. Aquest objectiu s'ha assolit absolutament. És més, qui ha evitat l'èxit de Jaume Matas és el Bloc. Perquè en el Parlament ha tengut uns 2.100 vots més que en el Consell, els quals han resultat essencials per complir la missió. Per molt poc, però ho ha fet. Sempre s'ha analitzat aquí que només l'esquerra podia evitar la majoria absoluta de Matas: fos perquè el PSOE augmentàs prou o perquè el Bloc no caigués més enllà d'un diputat. Els números ho demostren. En el recompte el dessetè diputat per Mallorca del PP va esvair-se quan el Bloc assolia el seu quart. Si hagués quedat en tres, com en el Consell, a hores d'ara Matas estaria exultant d'alegria. El Bloc, per aquest costat, ha triomfat allà on el PSOE ha fracassat: els socialistes no han estat capaços d'evitar la majoria absoluta del PP per Mallorca, ha estat el Bloc qui ho ha fet. Els resultats del Bloc, en resum, no han estat bons numèricament, tot i que assoleixen l'objectiu mínim, sobreviure, però alhora ha estat la peça clau per evitar la majoria absoluta del PP, cosa que és un gran èxit en si mateix i, sobretot, li dóna prou aire per continuar el seu tranquil declivi perquè -probablement- tendrà poder.
