Els resultats del Bloc

A l'hora d'avaluar els resultats d'una candidatura intervenen tants de factors com l'avaluador vulgui. Pel que fa al Bloc, hi ha opinions per a tots els gusts a causa del fet que és una formació quadripartita i de naixement tan accidentat com que una part del qual batallà en contra de la seva existència fins un mes i escaig abans de les eleccions. Pel que fa als números estrictes, no ha fet un bon resultat. Els mateixos coalitzats feren a les eleccions generals de 2004 33.250 vots a Mallorca, per ara 37.349 al Parlament i 35.229 al Consell. Les autonòmiques són les «seves» eleccions, perquè se tracta d'una formació domèstica que, com totes les altres, ha d'obtenir prou més sufragis a aquests comicis que no als nacionals. No ha estat així. Per altra banda, de la comparació amb els vots de 2003 (que obtengueren per separat PSM, EU-Verds i ERC) la pèrdua és molt important: 14.284 vots manco al Parlament (27,6% de minva) i 16.404 al Consell (31,7%). Els resultats en vots són dolents. Ara bé, el Bloc no és una candidatura diguem-ne normal. Va néixer per dos motius. Un, evitar la desaparició d'EU-Verds i per apuntalar el PSM que anava de rota batuda. Mai no s'ha volgut crear un altre partit, fer una formació ideològica única, la qual cosa és impossible perquè cap part no se pot fondre amb les altres. Se tractava de no desaparèixer uns enguany i que l'altre no entràs en capella. I això s'ha assolit. Si el Bloc se manté (i se mantendrà perquè trencar-lo seria pitjor), la seva vida serà declinant però prosseguirà. Fermat al PSOE sens dubte, però viu. I que la seva existència sigui declinant és purament acceptar la realitat i actuar en conseqüència. Una realitat, la de la societat mallorquina, marcada pel declivi del nacionalisme (que mai havia tengut tan pocs vots com aquesta vegada) i el de l'esquerra socialista (un calaix de sastre de tot el que no és PSOE) que no «és» ideològicament res, sinó, que no és poc, mer vas comunicant polític amb el vot socialista. En aquesta societat, tant EU-Verds com PSM (i, evidentment, ERC, que ni tan sols s'atreví a presentar-se sola a les eleccions, coneixedora del que li passaria: el de sempre) no tenien futur per si sols. Així que feren el Bloc, i el resultat, des d'aquest punt de vista i a pesar que numèricament no han anat bé (ni en relació a sí mateix, 2004, ni als seus formadors per separat, 2003), ha estat satisfactori perquè ha assolit allò previst: sobreviure tots.