Quan es va a una negociació amb el noranta per cent de possibilitats de treure-la endavant, un candidat a president pot sacrificar el que li véngui en gana. Tanmateix, el poder uneix i al cap de dues setmanes ningú ja no recorda el sacrificat. El problema és anar a una negociació amb un esquifit deu per cent de possibilitats de sortir endavant. Aleshores anticipar sacrificis es converteix en un error descomunal. Si Matas fracassa i ha de tornar al partit amb una mà davant i l'altra darrera, amb quins ulls podrà mirar a la cara els que volia sacrificar? És el cas de Cirer. Si Matas queda reduït a cap de l'oposició en el Parlament, quines relacions li esperen amb Cirer, cap de l'oposició a Cort? Primer l'hauria volgut tirar a la paella, acceptant que Miquel Nadal fos el batle, forçant Cirer a abandonar la vida política, però com que UM no li ha acceptat la proposta, Cirer es queda de cap de l'oposició. És massa fort. Amb un deu per cent de possibilitats s'ha de ser molt humil. I no amb UM, sinó amb el seu propi partit, que és qui té en les seves mans el futur de Matas en el cas que surti derrotat.