algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
17°

Execució

Que consider la pena de mort una crueltat indigna, ja ho dec haver dit per escrit un fotimer de vegades, però no puc evitar capficar-me cada pic que hi travel, que m'enverg de morros, com és el cas ara mateix, a uns retalls de diaris de l'any passat, que m'he trobat escurant calaixos.

«La Prensa/El Periódico Hispano de la Florida/ 14-12-2006. -El caso de Nieves Díaz/... El reo Angel Nieves Díaz, originario de Puerto Rico fué condenado a muerte en 1986 por el asesinato, durante un robo, de Joseph Nagy, encargado de un bar, en Miami en 1979/ Nagy murió de un disparo el 29-12-1979 cuando tres hombres robaron en el establecimiento. No hubo testigos presenciales de los disparos./... Decidió encargarse él mismo de su defensa./... Su inglés era muy limitado.../ ...Nunca había leido un libro y desconocía qué cosas podia alegar.../ Bajo estos antecedentes el gobernador de Puerto Rico, Aníbal Acevedo Vilá, solicitó al gobernador del estado de Florida, Jeb Bush, (el germaníssim vell conegut nostre, recorden allò dels enormes beneficis que la guerra l'Iraq havia de reportar a la República Espanyola? A bon sant encomanaren el miracle), clemencia para Nieves Díaz, quien seria ejecutado el 13 de diciembre por un asesinato que ocurrió hace 20 años/ Estamos convencidos de que la pena de muerte no erradica el crímen y coloca a personas inocentes en riesgo de ser ejecutadas...».

Ni apel·lacions ni hòsties, el mataren en la data anunciada. Però abans i durant, passaren més coses. Seguiu llegint per favor.

«La Opinión Digital/ 16-12-2006/Parecía que Angel Nieves Díaz no se moriría nunca./ Dos verdugos le inyectaron tres sustancias químicas que se suponía le causarían la muerte en pocos minutos. Pero pasaron 10 minutos y el reo puertorriqueño seguía vivo, mirando a los 25 testigos de la ejecución./ Nieves Díaz se estremeció varias veces y siguió respirando por más de media hora. Finalmente falleció, 34 minutos después de que se inició el proceso./... Requirió una segunda dosis de sustancias químicas./ Segundos después que se le inyectó la primera dosis, Nieves Díaz miró hacia arriba, pestañeó varias veces y pareció decir algo, tal vez una oración, según opinaron algunos testigos./ Un minuto después, comenzó a hacer muecas, se relamió los labios y sopló. Hizo movimientos durante 24 minutos.../ Con voz temblorosa, hablando en español, había insistido al director del penal en su inocencia y criticó el método que se estaba usando para ejecutarlo: -La pena de muerte no sólo es una forma de venganza, sinó un acto cobarde. Lamento lo que me está sucediendo, a mi y a mi família, que debe soportar esto».

Endemés, tot plegat molta brutor, engrut a balquena, la investigació, el procés, el judici..., tot envesca. El principal testimoni en la seva contra era d'un altre pres que exercia de cueta de la policia, que per aconseguir una reducció de la pròpia condemna, havia declarat que l'acusat-executat li havia dit confidencialment que era l'assassí, i que més tard, quan va veure clara la feta, l'abast de l'embolic, rectificà i confessà el seu perjuri. No serví de res el penediment del mentider. La màquina de matar estava en marxa. El tribunal rebutjà tots els recursos del porto-riqueny. Es tractava de matar-lo. Hi havia matera rabiosa. Molt bèstia, tot plegat. Ah, no ho havia dit: l'executat, aquest ésser humà turmentat amb tanta vilesa fins a la mort, era de raça negra. Era un negre talment en terra de blancs impol·luts. Potser fins i tot no importava aclarir-ho, veritat?

No em puc imaginar els eternals 34 minuts de la infamant agonia d'aquest pobre home. Un es queda amb molt mal gust de boca, després de tenir notícia que el gènere humà té capacitat per obrar poquedats d'aquest gruix. Potser no hauria de contar aquestes coses. Vostès perdonin.

Gabriel Florit i Ferrer, escriptor

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.