La maniobra

Ahir capvespre, i per un altre motiu, vaig parlar amb el periodista i escriptor Sebastià Bennassar, que des de fa un temps viu a Barcelona, on té un tracte freqüent amb gent assabentada. Va ser ell qui va treure el tema. «Ja has aclarit -em demanà- el fitxatge de Maria de la Pau?».

És possible, això? Està Matas construint ponts amb Convergència pel seu compte, o per compte del PP? Jo ho dubt. Un dirigent del PP illenc -que és en una de les llistes- em digué que han rebut telefonades de militants que volien donar-se de baixa i que la centraleta del partit ha tret fum. Aquest cap de setmana he parlat amb persones de tarannà conservador que no estan ficades en política. Ningú no critica l'escriptora, sinó Matas. Els més indulgents expressen sorpresa per la manera de fer les coses. No entenen com Maria de la Pau Janer pot expressar-se amb tanta lleugeresa, sense que s'haguessin marcat els límits de la divergència. La resta, la majoria, estan indignats perquè Matas fa perillar la majoria absoluta «que no és seva, sinó de tot el partit».

Tanmateix, i ara per ara, la que surt més nafrada és l'escriptora. Maria de la Pau era com de mel i sucre aquí i al Principat, i això s'ha acabat. En entrar en política ha canviat d'imatge. Ara s'ha de preparar per donar llosques i rebre'n moltes més.