Sempre arriba el dia en què l'escriptor, sotmès per un impuls sovint ignot, qui sap si per passar comptes amb el propi passat, es lliura al ritual d'obrir calaixos i remenar papers. Em sembla que d'aquest exercici de revisió sorgeix el darrer llibre de Jean Serra. Punt de cadeneta (El Gall Editor, 2007) és un recull de proses, algunes de les quals es remunten una trentena d'anys enrere, que l'autor ha seleccionat per confegir aquest volum. Lluny de fer ganxet amb les paraules amb l'objectiu de crear un artefacte literari, en aquest cas es tracta sobretot d'anar unint, talment les baules de la cadena existencial que és la vida, diferents escrits que tenen en comú la passió de l'escriptor a l'hora de deixar constància d'uns fets, d'unes persones, d'uns llocs, que sens dubte han marcat el seu curs vital. Així podem trobar, en començar el llibre, episodis de la infantesa de la filla de Serra, i seguidament comentaris sobre la poesia de Hermann Hesse, les Cartas a Génica d'Artaud i eDiario d'Anaïs Nin; i encara més llibres i més autors: César Vallejo, Leopardi, Quasimodo, Rulfo, Cristina Peri Rossi... I també alguns contes per a infants que Serra degué escriure especialment per llegir a la seva filla. I també algunes cartes als amics (Marià Manent, Sergio Pesutic, Don Kunkel...) i a la filla, que ara ja té prop de trenta anys. Jean Serra ha aplegat instants del passat que romanien fossilitzats, ocults però latents, gràcies al poder de la paraula, i que ara veuen la llum des d'aquest volum: un aplec de crítica literària, apunts memorialístics, narracions infantils, reflexions entorn a la cultura i l'art... L'estil àgil i directe sumat a la diversitat de temes i de coneixements amb què ens obsequia Serra, a més de l'atenció dispensada als petits detalls i la cura de l'edició, fan possible que el lector se submergeixi en les paraules plàcides d'aquests moments que ara retornen del passat per mostrar-nos retalls de la vida de l'artista. Sí, el temps esvaït que perdura.