El 23 d'abril de 1522, Pere de Pacs, capità mascarat d'Alcúdia surt amb 500 infants i Bartomeu Rossinyol amb 20 cavallers i ocupen el pujol de son Sabater, a Crestatx. Amaguen la cavalleria a l'alzinar i els infants a les síquies de ses Barranques. Els agermanats aplegaren gent dels pobles propers i van a per els mascarats, però no poden amb tots ells, tot i que reben reforços de sa Pobla. També els mascarats en reben: una columna de 50 procedents de Muro i i una de 300 infants manada per Antoni Maura. La derrota agermanada a Crestatx permeté als mascarats el control de la zona fins al segon setge d'Alcúdia. (www.ixent.org). La xarxa i ecut/paste van substituint la consulta de llibres, als quals se'ls dedica un dia especial a l'any, per veure que els editors i les botigues facin l'agost. Talment com la publicitat va irrompre en les transaccions comerç i, a partir del seixanta-vuit, en la política, fins al punt de suplantar-la sovint amb icones i eslògans publicitaris. Ara, fins i tot, la publicitat aprofita l'esdeveniment electoral. A França aquests dies molta publicitat es feia ressò de la campanya. I la marca de lingerie Triumph ha tret una campanya de cartelleria a les andanes, que les feministes, sense cap rialla, han qualificat d'inadmissible, al presentar unes seductores models en roba interior amb rètols cóm «amb mi, gens d'abstenció» o «A la fi, una candidatura, ben sostinguda». Ai! de la pell prima i sense l'escata del bon humor! Fins i tot l'assassí, més d'un cop recita poemes i canta melanconioses cançons! Què és si no l'escriptor? S'ha dit d'un text com a millor lloança, que tenia la precisió d'un dictamen forense. De fet, bona part dels professionals han de ser bons escriptors, fer servir les paraules amb la màxima propietat. Un bon metge és el que es va empescant una història que convenci el pacient. En conec un, però, molt competent en el seu ofici, insatisfet amb el llenguatge científic i que enveja la precisió de la poesia. I ja fa temps que escriu i narra històries que coneix de metges vells i altres, no tan antigues. O s'inventa la batalla de Crestatx, més actual, protagonitzada per un ca antiautopista, que acompanyat de tots els cans dels carrers de sa Pobla s'enfrenta els automòbils que passen per aquest puig negre que s'han inventat entre el poble i Crestatx, «aquella vall de s'obac on l'herba creix més tendre i, quan el sol es pon, queda l'aire d'una fosforencència verda». Ignor si Nofre Pons tenia present l'antiga batalla de Crestatx quan va escriure aquesta història de cans que fan camí a les esporugides ovelles entre cotxes a tota i que va passar fa mig mil·lenni el dia de sant Jordi. El mateix dia que ell i l'artista local, Ferran Pizà, treuran el carretet de can Nadal i els exemplars del conte i les litografies per a celebrar un singular i poc comercial dia del llibre a la plaça de sa Pobla. Estic segur, però, que escrivia de l'eterna història de mascarats i d'agermanats d'aquesta terra. També un advocat o un funcionari han de ser bons escriptors per fer bé la seva feina. I un jutge: ha de posar d'acord totes les peces i construir un relat creïble per al futur. Fins i tot el que escriu el policia és literatura compromesa. Si no, demanau a Miquel Àngel Tortell que ha fet una feina detectivesca sobre el diari el Mundo, si no s'ha divertit en el seguiment. D'altres tasques per vendre i vendre's, hi ha més de xerrameca i publicitat. N'hi ha però que escriuen per compartir les seves solituds i els seus somnis solitaris. I tot comença gaudint de la lectura. Sovint, sovint, tots sols.
l l l
I bé? Llegir un poquet cada dia, dóna vida i sabers sobre l'essència d'aquesta cosa tan estranya que som els humans.
