Home, d'impressionar, impressiona, però només per l'eina utilitzada. Queda molt bé escabellar-se i amollar pestes de la facilitat d'accés a les armes que hi ha als Estats Units. És més, pens que és un debat important, però per fer-ho allà. Per contra, la notícia de l'assassí de Virgínia ha vessat comentaris arreu del món i, si ens fixam en les planes ocupades i en les tertúlies dedicades, sembla haver preocupat moltíssim tothom. No faré la frivolitat de menysprear els 32 morts, perquè no sabria com fer-la ni amb un de sol, però em pens que tot l'enrenou amaga certa fascinació per les armes, per un costat, i cert antiamericanisme, per l'altre. Preocupats perquè en les estanteries dels supermercats ianquis quasi es pot comprar un fusell d'assalt amb la mateixa facilitat que un paquet de compreses, oblidam que en el nostre àmbit hi ha armes a l'abast de tothom, publicitades amb escreix i que generen tanta fascinació o més que les de foc. Perquè els vehicles a motor, en temps de pau, maten més gent que les pistoles i ningú sembla escabellar-se per les ignominioses xifres de baixes. No parl dels accidents sinó dels tarats al volant, dels que vessen les seves frustracions en l'accelerador i perllonguen en la carretera la set de venjança del reprimit. Més de cent persones moriren a Espanya només en la passada Setmana Santa i l'inventari creix a diari. Cert que no hem de suportar la suficiència del discurs de l'Associació Nacional del Rifle, amb la mopi de Charlton Heston, però els nostres millors creatius aboquen la seva imaginació per fer-nos més llépoles les armes amb rodes. Igual que amb les de tro, els vehicles a motor són neutrals i es poden fer debats amb tota casta de teories a favor i en contra de la facilitat d'aconseguir-los. Però no els feim. Acceptam morts a la carretera perquè els emparam sota l'accidentalitat com a excusa. Qualificam d'accident qualsevol desastre amb independència de si ho és o és un simple homicidi. Com amb les armes, tenim un problema amb massa interessos pel mig i, cosa que és pitjor, no ens avergonyim de daurar-lo amb edret i la tradició. No sé si la ciutadania vol aquest debat, però m'emprenya que només veim els problemes, diem indignar-nos i sentir-nos preocupats, quan les solucions no ens afecten directament. Pura hipocresia.
l l l
Anem a coses divertides. Isidor Marí (intentar presentar-lo en aquesta tribuna seria un insult als seus lectors) presentà el seu disc en solitari, Ansa per ansa. Per Eivissa fa estralls La cançó d'en Pere Bambo i es Fameliar (a Mallorca, bàmbol, i es Fameliar és un nan horrorós de boca espantosa, amb uns braços llargs i prims, amb poders i molta força, que quan surt de l'ampolla demana constantment feina o menjar i a la cançó demana asfalt i ciment o menjar). A YouTube hi trobareu el vídeo que ciberactivista hi ha penjat de la cançó amb imatges del president eivissenc, Pere Palau.
