Antoni Pasqual, l'únic batle que ha vist Ariany, deixa la Sala després d'aconseguir la independència del municipi i de dedicar vint-i-cinc anys de la seva vida al seu poble. Ariany és tal vegada el poble més tranquil del Pla. La seva gent passa els dies amb tranquil·litat, demanant les necessitats del dia a dia però sense anar més enllà. La sortida de Pasqual de la política municipal pot obrir les portes a la resta de formacions a aspirar a alguna cosa més que mantenir-se en l oposició i en minoria. Però el batle no ho deixa a la deriva ni a la sort. Sap que se'n va en el moment oportú, sap que ha trobat algú que ho pot fer tan o millor que ell.
Així, Joan Ribot (UM) té la difícil tasca de substituir l'únic batle que ha conegut Ariany. Però PP i PSOE també presenten les seves alternatives. Dues dones d'empenta per governar Ariany, Melis (PSOE) i Caldentey (PP), aposten per obrir les portes i finestres de la sala de pinte en ample perquè hi entri aire nou. Volen renovar un Ajuntament i un poble on fa vint-i-cinc anys, tota la vida, s'hi ha respirat la mateixa flaire.
