El govern de George Bush sembla haver perdut de cop la seva voluntat per reformar tot allò que tengui pinta d'organització internacional. Fins ara havia fet campanya per capgirar les Nacions Unides, abandona acords sobre les armes nuclears, ha soscavat programes internacionals d'ajuda al tercer món en qüestions mèdiques i ha menyspreat el dret internacional i la convenció sobre el respecte dels drets humans. Però tot ha canviat, almenys en el cas del Banc Mundial, que és presidit per Paul Wolfowitz, l'antic vicesecretari d'estat de defensa de Bush, un dels promotors més vocals de la invasió d'Iraq. Sembla que Wolfowitz tenia una relació amb una senyora que treballava en la secció de comunicació del banc quan acceptà el carrec de president i es va preocupar de donar-li un augment de sou del 36%, seguit d'un altre augment, i la promocionà molt més enllà del que permeten les mateixes normes del banc. La seva companya va acabar amb un sou més gran que el de Condoleezza Rice, l'actual secretària d'estat de Bush. Washington fins ara ha dit que Wolfowitz és un funcionari molt dedicat a la seva feina. No ha comentat sobre la seva dedicació als amics. Escàndol no és una paraula que abasti el cinisme i el menyspreu cap a l'ètica professional d'aquesta gent. El Banc Mundial va ser creat després de la Segona Guerra Mundial per ajudar en la reconstrucció d'Europa. Un cop acabat aquell projecte, l'entitat es reconvertí en un calaix per on es canalitzen ajudes al tercer món. Des de fa anys el seu lema és lluitar contra la pobresa i la corrupció en el tercer món. Perquè pugui continuar la seva feina no es pot tolerar que el seu president afavoreixi les persones amb qui té una relació personal. Amb les dècades que Wolfowitz té de funció pública a Washington, no ho aprengué mai?