Celebrar el 14 d'abril, celebrar la República, a principis del segle XXI, té sentit? Té el mateix sentit que fa set dècades? Té alguna cosa a veure amb el que representava a finals del segle XIX o principis del segle XX? Evidentment, hi ha un fil conductor de tot plegat -a través de l'esperit republicà, per designar-ho d'alguna manera-, però, alhora, es requereixen les necessàries actualitzacions.
Els pilars ideològics que donen sentit al republicanisme arranquen d'una etapa històrica en què, per primera vegada, es va començar a concebre els éssers humans en peu d'igualtat. Probablement, el primer gran document que representa aquest esperit sigui la Declaració de Virgínia, que va donar lloc a la independència dels Estats Units d'Amèrica. Poc temps després, en la mateixa direcció, es va esdevenir un fet cabdal per a la majoria de valors que avui tenim assumits de manera generalitzada arreu d'Europa: la Revolució francesa.
Amb les diferències evidents existents entre les dues visions d'organitzar la cosa pública, però amb una base prou concomitant, s'estableixen els fonaments del que serà l'ideal republicà des d'aleshores. Els tres pilars fonamentals en són la llibertat, la igualtat i la fraternitat, que formen part de la divisa, encara avui, de la República francesa. Aquests tres principis només es poden establir en la mesura en què la raó superi l'obscurantisme, i en què no s'atribueixi cap tipus de legitimitat a un govern que no hagi estat directament elegit pel poble, de manera democràtica. La recerca de la llibertat ha estat la base de tot progrés polític. En aquest sentit, he de mostrar la meua preferència pels documents fundacionals dels Estats Units. S'hi estableix que les persones tenen dret a buscar la pròpia felicitat i a desenvolupar-se lliurement, d'acord amb les seues capacitats. No s'intenta establir un estat (ni que sigui un estat benefactor) extensament intervencionista, com el que sorgeix de la Revolució francesa, sinó un estat que, senzillament, ha de vetllar perquè les persones puguin gaudir dels seus drets individuals, i de la capacitat de poder autorealitzar-se. Sense llibertat no hi ha progrés polític possible, però tampoc no existeix un medi adequat per al desenvolupament de cada persona individual. Les persones tenim drets en tant que podem exercir la nostra llibertat.
La igualtat no implica igualitarisme, sinó que cada persona tengui les mateixes possibilitats de desenvolupar-se com a ésser humà, per damunt de desigualtats socials, d'origen, de gènere o d'altres. Tothom ha de tenir les mateixes perspectives d'esdevenir allò que pretengui, sempre que hi esmerci l'esforç necessari i que no suplanti drets d'altres persones. Cal anar molt alerta, en aquest aspecte, a intentar equiparacions que no resulten adequades o que no s'adiuen a l'esforç realitzat o a les capacitats individuals.
I què direm de la fraternitat? La fraternitat va al moll de l'os de la societat humana. Els humans som el que som perquè hem estat capaços, al llarg de la nostra evolució com a espècie, d'establir lligams solidaris entre nosaltres. Només la solidaritat entre humans crea societat; només la capacitat d'establir aquesta solidaritat, al cap i a la fi, ens acaba fent persones. Som el que som perquè tenim capacitat de cooperar, de fer coses juntament amb els altres. I de no deixar els que es troben en unes condicions més precàries desatesos, a l'estacada.
Els valors històrics del republicanisme, doncs, són avui dia plenament vigents entre nosaltres.
Però, al mateix temps, es fa cada cop més evident la necessitat d'establir nous valors que configurin el republicanisme dels nostres dies. Des del meu punt de vista, es configura una tríada ja inevitable i que cal encarar amb decisió i valentia. Ve marcada per la identitat, la multilateralitat i les visions plurals del món.
En un món globalitzat, cada vegada més, la identitat constituirà un valor. Sense la identitat no es podrà preservar la diversitat, base de qualsevol sistema veritablement democràtic. Així mateix, la identitat ens porta a una necessària multilateralitat, en què tothom tengui les seues aportacions a fer al conjunt de la Humanitat. I aquesta pluralitat identitària porta, clarament, a una pluralitat de visions del món, que superen els dogmes i les cèntries d'altres èpoques. La tríada Identitat, Multilateralitat, Visions plurals del món s'anirà configurant com a resposta necessària a reptes nous, que no existien en el passat, com ara la globalització, les amenaces a l'equilibri ecològic o els reptes ètics i socials derivats del progrés científic. I d'aquí en va, ja avui, creixent l'arbre que es nodreix de les arrels del vell esperit republicà per fer-ne fruitar un de nou i de ben necessari.
