Què val la teva opinió

Divendres passat, el mestre Bartomeu Fiol es preguntava qui defineix la realitat, el poder o els científics. És una qüestió que cada dia podem detectar en més àmbits de la realitat, i no hauríem de creure que aquesta presència respongui tant a l'afany de coneixement, que sens dubte existeix en la comunitat científica, com en el camp de la política, cada dia més interessada a obstruir els canals normals de percepció. Un dels casos de disfunció definidora és el de la llengua catalana, que uns polítics, i no els lingüistes, han convertit en llengua valenciana en el País Valencià, i que com d'amagatotis es vol subdividir aquí en modalitats ridículament corresponents a cada illa. En un cas i en l'altre, s'ha arribat a aquest acientifisme militant, a aquesta actitud de bel·ligerància contra els basaments elementals de la cultura, gràcies a la conjura del dos grans partits polítics d'implantació estatal, ço és PP i PSOE. Convé no oblidar-ho mai, no sia cosa que uns per un motiu i els altres per un altre, se'ns presentin com a persones conseqüents amb les seves creences. En política, bé és cert que hi havia un conflicte universal entre conviccions i conveniències. Ja no existeix el conflicte en la majoria dels casos. Pensau que els nostres representants a Madrid votaren tots en favor del segregacionisme lingüístic: tots, tots, no ho oblideu. Si en teniu oportunitat, seria bo que els ho recordàssiu en topar-los pel carrer -si hi ha confiança i/o coratge. Però, en fi, no hi ha cap reflexió que servidor pugui sumar a la de Bartomeu Fiol, l'esplèndid article del qual podeu recuperar per internet si us va passar per alt. Però diria que, no molt lluny d'aquesta qüestió, se n'ha començat a fer una altra d'una malignitat emmascarada per la seva reiteració: el fals interès a ampliar els límits del coneixement de la realitat mitjançant tota mena de preguntes suposadament formulades en raó de la importància que es dóna a la nostra opinió. Se'ns convida cada dia, des de tots els mitjans -i per altres vies-, a respondre preguntes que ens demostren fins a quin punt s'ha desnaturalitzat l'afany de saber i ha