nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 11°
18°

Una església centenària

El 14 d'abril de 1907, mossèn Antoni Maria Alcover anotava en el seu dietari: «Beneïm l'església nova de Son Carrió. El bisbe fa la bendició i celebra de mig pontifical». El bisbe Campins havia pres possessió del bisbat de Mallorca el 1898 i elegí Alcover com a vicari general. L'octubre d'aquell mateix any, el nou vicari ja parlava de començar, a Son Carrió, la construcció d'una església nova. Vuit anys després el poble gaudia d'una extraordinària església neoromànica, dissenyada pel seu promotor i obra de tot un poble que hi féu jornals ininterrompudament, sobretot els dies de pluja i molts d'aquells que no podien anar a fora vila a treballar. Les persones majors de la localitat recorden encara experiències i vivències concretes dels seus padrins, contarelles i anècdotes sobre la forma com es bastí una església edificada en un solar que en fitar-lo tenia 26 metres d'ample i 57 de llarg. Totes aquestes vivències ens remeten a la incorporació d'un poble pagès a la modernitat. L'església convertí Son Carrió en poble i el temple esdevingué la icona identitària d'una comunitat que, ràpidament, deixà fora vila i aixecà cases noves als voltants del temple alcoverià. Avui es compleixen cent anys de la benedició solemne d'aquell temple, símbol per altra banda de la modernització i dels canvis demogràfics i del paisatge de la Part Forana de Mallorca. Durant el pontificat el bisbe Pere-Joan Campins, el bisbe mallorquí que més es comprometé a favor d'una pastoral moderna fonamentada en els trets culturals del poble, no quedà cap racó de Mallorca sense església ni sense convent de religioses. Aquella presència ben aviat es traduïa en la posada en marxa de centres escolars, parvularis i una assistència sanitària eficient. El món rural mallorquí, sobretot aquell que ha conservat aquells components pagesos que el caracteritzaren en el passat, mantenen viva la torxa de la memòria del passat i l'imaginen ben present, malgrat que el paisatge mental de les generacions actuals s'ha allunyat del romanticisme cultural i religiós que il·luminà bona part d'aquells que tingueren cura de fer arribar la civilització també al món rural.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.